Els escurçadors d'adreces s'han convertit en una eina habitual a les xarxes socials. L'ús no és un caprici sinó una necessitat: les piulades, al Twitter, estan limitades per 140 caràcters i compartir una adreça web pot significar que no quedi gaire espai per posar-hi context. Copiar i enganxar adreces web és una pràctica comuna a totes les xarxes socials, però no és estètic penjar al Facebook, Google+ o Pinterest una adreça llarguíssima perquè fa poc llegible el nostre text al voltant. Els escurçadors d'adreces ens permeten fer-ho més amable amb adreces curtes: hi entram l'adreça llarga i ens en tornen una de curta que hi fa arribar. Però què passarà si el mecanisme deixa de funcionar? Les nostres aportacions deixaran de funcionar. Milions d'entrades que donaran error. De moment no ha passat, però ningú no pot assegurar que algun servei d'escurçament deixi de funcionar. A Archive.org miren de posar-hi remei.

El projecte 301works.org, d'Archive.org, és per guardar els redireccionaments. Si algun dia deixen de funcionar, 301works.org els recuperarà. El projecte Internet Archive «és una biblioteca digital sense ànim de lucre amb una missió expressa: “accés universal a tot el coneixement”. Ofereix emmagatzematge permanent i accés a les col·leccions de materials digitalitzats, incloent-hi llocs web, música, imatges en moviment i llibres». Per garantir «l'accés universal a tot el coneixement» han arxivat milions de planes web, mentre que alhora estan atents a les coses que passen a internet; els escurçadors d'adreces són una novetat. Per això, el projecte 301works pretén garantir que els redireccionaments d'adreces web funcionin sempre.

El nom inclou el 301, que no és altra cosa que el codi de redireccionament previst al protocol HTTP: moved permanently. Quan un cercador d'internet troba una adreça que envia cap a un altre amb el codi 301, no guarda la adreça d'origen sinó la de destinació. Això fa més consistents les seves bases de dades a l'hora de trobar planes: saben que l'important és a l'adreça de destinació i no a l'adreça d'inici. Però què passa si trobam una piulada o entrada a les xarxes socials (Facebook, Google+, Pinterest, etc.) que ens duu cap a un redireccionador? No funcionaria si no és el redireccionador no existeix –cosa que pot arribar a passar. En aquest cas caldria anar a 301works.org per trobar el lloc.

De moment no hi ha gaire escurçadors que usin el servei de l'Internet Archive. Cal que ens fixem en els que sí ho fan per garantir que les nostres aportacions a les xarxes socials funcionin dins uns anys, i que siguin aquests els que fem servir. Sembla que la immediatesa és el més important a l'hora de publicar, i que ningú no té gaire esment per la supervivència de tot plegat. Però no és una qüestió trivial; amb les nostres aportacions contribuïm al coneixement, que no ha de quedar escurçat perquè els escurçadors ja no funcionin.

Tot plegat ens fa reflexionar sobre la importància dels hiperenllaços, que porten cap a planes amb arguments que completen el nostre pensament. És la idea inicial dels pares d'internet, que van imaginar un món de reflexions interconnectades que ens feien més savis. Cal que els escurçadors no escurcin el coneixement que anam construint dia a dia.

---
Imatge: Dotcult.com.