Avui tenia curs de Bouwbesluit 2012, que és la nova regulació per construcció que entra en vigor l'1 d'abril.
Tot tornant cap a casa, he passat pel Stedelijk Museum, el museu d'art contemporani d'Amsterdam, que els darrers 10 anys ha estat tancat per reformes. I ves per on, per primera vegada es pot veure la nova ala! Quina forma més divertida. La gent li diu "De Badkuip", que vol dir "la banyera", per la seva forma. El trobo realment impressionant. També trobo impressionant el nou museu del cinema, que ja està pràcticament acabat, un edifici futurista darrere de l'estació Central.

A part d'això, a qui li agradi l'arquitectura li diré que a Holanda hi regna una mentalitat sòbria, i això es reflecteix en una arquitectura civil petita, amb mides "humanes", en les quals es vol impressionar per la forma, o per la creativitat o originalitat, sense caure en impressionar per una ostentació basada en el luxe. Per exemple, per regla general, el govern es gastarà més diners per construir edificis "necessaris" com per exemple habitatges per la població, que no pas en un edifici per impressionar, que no serveix per res més.

En arquitectura d'habitatges s'estan fent nous barris molt atrevits, amb una arquitectura realment interessant: barris flotants, illes artificials i edificis ecològics que no consumeixen energia, el que es coneix per "arquitectura passiva". Aquesta mena d'arquitectura es diu així ja que no cal refredar-la a l'estiu, ni escalfar-la a l'hivern. Les cases ho fan elles mateixes, emprant tècniques diverses i energies renovables integrades dins l'edifici, amb complicats sistemes per reutilitzar l'escalfor de l'aigua calenta o l'estabilitat tèrmica del sòl que hi ha sota l'edifici.

Un altre dia parlaré més sobre les cases passives. Amsterdam sembla que ha estat adormida els darrers 10 anys i sembla que ara per fi està despertant.

Miquel Marzabal (Amsterdam, Holanda).

---------------------------------------------------------------------

FOTO 1: De badkuip, la nova ala del museu d'art contemporani d'Amsterdam.
FOTO 2: Nou museu del cinema.
FOTO 3: Habitatges a la illa Borneo.

No fa pas gaire que em vaig treure el carnet de conduir. Concretament el 5 de desembre del 2002. Me'n recordo perquè era dia de Sinterklaas i l'examinador em va felicitar com si fos ell el mateix pare Noel neerlandès. Això de tenir un cotxe és fantàstic.

Seus al teu seient i la capsa metàl·lica et porta allà on vulguis en un tres i no res. Però darrerament m'estic començant a plantejar si no hauria de vendre'l. L'any passat ja em vaig gastar un dineral en benzina, uns 1.800 euros, més o menys. Però aquest any és un robatori cada vegada que vas a la benzinera. M'hi deixo uns 80 euros cada vegada. És horrorós.

A més, aquest hivern ha estat un drama. El vell Golf del 1991 estava ja tan vellet que vam decidir canviar-lo per un de més modern. I ja que la benzina està tan cara vam pensar de comprar un cotxe petit i que gastés poca benzina. Vam mirar un Seat Arosa de segona mà, que ràpidament vam rebatejar en Seat Arenys.

El problema va ser que el cotxe va resultar un desastre. El motor estava fet un colador i, de ser econòmic, res. Gastava igual que el vell Golf. Després d'algunes reparacions sense èxit, farts que aquest cotxe no funcionés bé (una molt mala compra), vam decidir de canviar-lo per un Golf del 2001 que funciona de meravella.

Estem molt contents amb el Golf, però continuem gastant molta benzina. Aquí a Holanda es parla de quilòmetres per litre. Aquest fa 13 quilòmetres amb un litre de benzina, que ve a ser 7,7 litres per cada 100 quilòmetres.

En aquests moments la benzina està pels núvols, a €1,85 el litre. Jo m'estic començant a plantejar si no és millor vendre el cotxe i agafar la bicicleta.

Realment m'estalviaria uns milers d'euros a l'any. És clar, moltes coses que ara faig no les faria o seria menys pràctic agafar el cotxe un moment per anar al mar, anar un moment a l'Ikea, anar a patinar a pistes cobertes que a Amsterdam no tenim i a Utrecht o Hoorn sí, o anar a visitar els sogres a Frísia.

És clar, hi ha alternatives. Per exemple 'Greenwheels', que és un concepte semblant al Bicing però amb cotxes, i molt a prop de casa n'hi ha una parada.

Podria anar a patinar a la pista descoberta d'Amsterdam. He d'admetre que el preu de la benzina és realment desorbitant. Com és al país on sou vosaltres?

Miquel
----------
Foto 1: El Seat Arosa
Foto 2: En Klaas posant benzina al Seat Arosa
Foto 3: Anunci de la web de Greenwheels.

Després d’un mini però fantàstic hivern a Amsterdam, hem passat un cap de setmana a Estocolom i hem participat a la Vikingarännet, una cursa de 80 kms des de Uppsala fins a Estocolm. Es veu que normalment són 90 kms, però com que el gel estava molt malament només han arribat a 80.

Quin plaer arribar a un país on l’hivern no es fa esperar ni t’abandona a la meitat! Bé, aquest hivern sí que s’ha fet esperar. Em sembla recordar que han passat un Nadal verd i gris, i no pas blanc. Però ara hi ha neu i gel per tot.

El dia abans de la cursa la temperatura va pujar a dos graus positius i es va posar a ploure i nevar sense parar. Jo ja pensava que no es podria fer, ja que l’aigua normalment va cap avall, i allà avall hi havia el llac Mälaren, on hi deu anar a parar molta aigua.

Bé, de bon matí vam agafar l’autobús cap a Uppsala que portava a tots els esportistes. En arribar hi havia centenars de participants. En total uns 2300. Dels quals 500 ho van deixar córrer a mig fer, degut a les males condicions del gel.

Nosaltres vam continuar fins al final. Però quina creu! Els darrers sis quilòmetres van ser realment durs. Amb un gel impossible, amb trossos que llisquen però sobretot trossos que no, amb aigua, molta aigua, ben bé un pam d’aigua durant uns quants quilòmetres. Els patins van quedar xops.

I per si fos poc em vaig caure quatre vegades. De manera que jo també vaig quedar bastant xop. Però el bon ambient i la bona organització van ajudar molt.

Al final ens van donar una medalla (n’hi havia una per a tothom). Vam acabar tots plegats, el meu xicot, un amic suec d’una ciutat anomenada Mora (província de Dalarna) i jo.

Ho vam aclarir en 5 hores i 35 minuts. No pas un rècord, però aquesta vegada ho vam fer poc a poquet i sense pressa.

Mireu aquest vídeo que mostra les males condicions de la cursa. El va fer un participant.



Miquel Marzabal
__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: En Klaas intentant patinar en gel-neu.
Foto 2: Amb les medalles.

(Escrit el 7/02/2012)

Mentre els nostres veïns del sud (els belgues) es 'queixen' del fred que fa, a Holanda estem ben contents, l'esperàvem amb candeletes!

Ja era hora! L'hivern desitjat finalment ha arribat. Després d'un hivern passat per aigua, amb inundacions, amb temperatures massa suaus per l'època de l'any, ja ningú s'ho esperava això.

Ja fa una setmana que la temperatura no puja de zero. De dia i de nit glaça sense parar. Ha glaçat tant, que avui, per primera vegada en 16 anys, hem pogut patinar als canals del centre d'Amsterdam, que normalment, escalfats per les calefaccions, clavegueram, cotxes i cases no solen assolir el gruix suficient per poder-hi patinar. Doncs avui ho hem fet!

Ha estat un dia fantàstic, hem patinat a diferents llacs, tots a prop d'Amsterdam. Ankeveen, Langeraar, Loosdrecht... Tot el país està content, tothom intenta agafar dies lliures per patinar pels canals i llacs. Els holandesos, poble de negocis, monten parades de chocomel calent (el cacaolat neerlandès), snert (típica sopa de pèsols d'hivern), i entrepans de salsitxa (ecs!). Tot en un ambient tipus 'après ski' amb música neerlandesa d'allò més hortera.

Bé, hem acabat el dia sopant amb cava al costat de la llar de foc, i ara estem amb el cap vermell com un tomàquet, se'ns tanquen els ulls.

Això és un dia d'hivern perfecte a Holanda. I calia celebrar-ho!

Quina llàstima que les coses bones durin tan poc temps!

Miquel
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: En Klaas al Prinsengracht, Amsterdam.
Foto 2: En Miquel menjant menjar típic de patinatge sobre gel, Snert i entrepà de salsitxa (ecs!).