16/03/2012: El darrer post...

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
En aquest darrer post us volíem comentar un parell de coses.

La primera em va venir al cap poc abans de deixar el Brasil. Vaig sortir a caminar per Criciúma amb la vana il•lusió que contribuïa a la meva salut i la meva silueta. Vaig anar a parar al nou Parque das Nações que han construït prop del centre de la ciutat.

La veritat és que ha quedat força bé i és molt agradable. Hi ha un circuit de fúting, un altre per a bicicletes, dues o tres zones de gimnàstica, àrees de jocs per a “nanos”, camps d'esports, un amfiteatre per a espectacles i, fins i tot, un trenet amb dues estacions (us poso foto d'una) que reprodueixen a petita escala els que hi havia a la ciutat fa més de cinquanta anys.

El parc s'anomena “das Nações” perquè és un homenatge a les set ètnies que han construït la ciutat i hi ha hissades les banderes de cada una d'elles: italiana, alemanya, espanyola, polonesa, portuguesa, palestina (representació de l'ètnia àrab) i angolesa (per la negra).

Fins aquí tot correcte... o potser no? Perquè se'm va ocórrer preguntar-me: “per què no hi són els indis?” I això no és perquè no hi fossin a la regió a l'època de la colonització, De fet, encara n'hi ha relativament a prop (uns 10.000 a l'estat de Santa Catarina, on es troba Criciúma).

I és que d'alguna manera això reflecteix la realitat del país: es reconeix la participació de tothom en la seva construcció – i, de fet, el “melting pot” és probable que hagi funcionat millor al Brasil que als EUA – excepte la dels indígenes, que no estan gens integrats i sovint sembla que facin més nosa que altra cosa.

És curiós, però, malgrat que els estudis indiquen que la població brasilera actual té un component genètic indígena força important (al voltant d'un 10%), els indis són considerats com els menys “brasilers” de totes les ètnies del país i, pel que conec, molta gent no els considera ni realment brasilers.

La segona cosa que us volíem comentar és sobre el retorn a Catalunya. Encara que ja havíem percebut alguna cosa a l'estiu, quan vam ser per aquí uns deu dies, hem de reconèixer que no estàvem preparats pel que ens hem trobat a l'arribar ara: un país desmoralitzat.

Potser el xoc ha estat més intens perquè veníem del Brasil, on les coses estan anant relativament bé i la gent està força optimista envers el futur, però la depressió col•lectiva que percebem aquí ens ha deixat molt amoïnats, no només per a nosaltres, sinó fins i tot per als nostres fills. La frase que més sentim és “no sé què faran per treure'ns d'aquí” i això és molt dolent, sobretot en un país com el nostre que poc decideix. Ens hem de refer per sortir-nos-en, perquè de fora no vindrà ajuda, més aviat entrebancs.

Bé, res més des de Criciúma, al sud del Brasil. Només dir-vos que ha estat una experiència molt maca això dels Catalans pel Món. Molta sort a tothom i a reveure.

Jaume
_____________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Una de les estacions del Parque das Nações.
Foto 2: Banderes al Parque das Nações.
Foto 3: Nena índia de Santa Catarina.

22/09/2011: Passeig entre balenes

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
L'altre dissabte vam anar a veure balenes. Això que a nosaltres ens sembla tan exòtic, aquí és relativament normal. Cada any pugen les balenes franques des de l'Antàrtida a la costa de Santa Catarina per aparellar-se i parir.

Encara que és fàcil veure-les des de la platja a ull nu -hi són molt a la vora- aquest cop vam decidir anar-les a trobar! Tant a Garopaba com a Imbituba –dos pobles de la costa a uns 120 km al nord de Criciúma– surten barques que t'hi porten. Nosaltres ja havíem fet una cosa semblant al Quebec l'any 2004, encara que allà les balenes entren al riu Sant Llorenç i, per tant, les aigües són força tranquil·les, mentre que a Santa Catarina és mar obert. L'organització i els mitjans que ens hem trobat a Garopaba, platja des d'on vam sortir nosaltres, són bons, encara que comparats amb els de Baie-Sainte-Catherine, bé… podríem dir que són una mica més casolans!

Hi vam anar la Pilar, el Jaume fill, la Madina i jo. La Nàstia té 4 anys i només permeten nens de sis anys en amunt, i es va quedar a casa amb la meva sogra, la Consuelo, a qui aquestes aventures no li fan gens el pes. Vam sortir de casa a un quart de 8 del matí i arribàvem a Garopaba cap a les 9. L'excursió va començar a dos quarts de 10 amb una petita xerrada sobre les balenes franques. Algunes coses de les que ens vam assabentar són:
• Podríem trobar balenes soles o en grups. Els grups poden ser d'una femella amb una cria o el que anomenen grups d'aparellament, amb una femella i diversos mascles.
• Les balenes vénen a Santa Catarina a aparellar-se entre juliol i novembre. Després s'entornen cap a l'Antàrtida i no tornen fins a l'any següent per parir.

• Durant els mesos que són a la costa brasilera no mengen res, sinó que viuen de les reserves de greix generades durant els mesos a l'Antàrtida.
• Les femelles pesen unes 60 tones i mesuren fins a 17 metres, mentre que els mascles són menors, d'unes 40-50 tones i un màxim de 14 metres.

Podeu trobar molta informació sobre les balenes franques a la web de l'Instituto Baleia Franca.

Després de la xerrada, t''enfunden' en uns impermeables grocs llampants, et posen un flotador, et fan descalçar i som-hi!, a mullar-se els peus per agafar una Zodiac que et porta fins a una barca més gran. Un cop a la barca, vam navegar uns 10-15 minuts seguint la costa cap al nord fins que vam albirar balenes. Aleshores, la barca se situa a 100 metres d'elles en una posició que els corrents l'arrosseguin fins on són, perquè no està permès el motor encès a menys distància.

La primera que vam veure podem dir que era molt xafardera, perquè va ser ella la que es va apropar a nosaltres; i s'hi va apropar tant, tant, que va donar un "castanyot" a la barca. Sincerament, no em va fer cap goig. La sensació de quasi saltar per la borda i caure sobre un “animaló” de 60 tones no em va fer gaire il·lusió!

Després d'aquesta experiència inicial, en vam veure potser 10 o 12 més. Encara que no ens van fer cap espectacle de salts, tipus “Seaworld”. La veritat és que va estar molt bé i al Jaume –que no se'n recordava de res del Quebec– i a la Madina els va agradar força. Sobretot a la Madina, perquè ens vam trobar un pingüí a l'arribar que semblava que ens deia "hola" i, ja quan tornàvem cap a la platja de Garopaba, un lleó marí es va posar al nostre costat com si ens digués "adéu".

Tot plegat, a les 12 tornàvem a ser a terra, vam donar un tomb, vam dinar i a les 5 de la tarda ja érem a casa. Oi que no és una mala manera de passar el dissabte?

Records,

Jaume

____________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Vista de la platja de Garopaba des del turó de l'església
Foto 2: Els aventurers cercant les balenes al mar
Foto 3: La primera balena apropant-se a la barca
Foto 4: El moment del cop de la balena xafardera a la barca
Vídeos: Us poso un parells d'enllaços perquè es veuen millor que els nostres. De tota manera, al YouTube podeu trobar-ne molts més:
(Whale Watching) Baleia Franca Austral - Garopaba
Baleia franca em garopaba nativostur
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Volia començar trencant una vegada més el mite del Brasil tropical, de calor i platges. Ahir, en arribar a la fàbrica (7.20 h del matí) la temperatura era de 2º C. Avui ha millorat substancialment: 3º C!!

De tota manera, el que vull és parlar d'una cosa que, em penso que fou la Marina, de Sydney, ja es va comentar al blog.

Singapore Airlines
Fa uns dies vaig haver d'anar a la seu central de l'empresa on treballo, que és a Vila-real, al País Valencià. Vaig fer el mateix trajecte que altres vegades: Criciúma - Florianópolis en cotxe (3 hores), Florianópolis - Sao Paulo en avió (1 h) i, aquí la gran diferència, São Paulo - Barcelona, non-stop!!!!!! No podeu imaginar-vos la il·lusió que em va fer veure a les pantalles de l'aeroport la paraula "Barcelona", encara que fos com a escala del vol cap a Singapur.

A banda que és molt més fàcil per a nosaltres (més ràpid i ens estalviem una connexió), penso que és molt important per a Barcelona i, per extensió, per a Catalunya el fet de tenir connexions intercontinentals. Estic convençut que és una de les millors maneres de "sortir al mapa". En aquest món actual, malauradament, si no surts en aquest mapa, en molts àmbits, principalment econòmics, no existeixes.

A més, no havia viatjat mai amb Singapore Airlines i us he de dir que va ser excel·lent. Potser vaig tenir sort i va ser extremament puntual, tant a l'anada com a la tornada. Però, a més, el servei va ser molt bo i l'avió, nou, amb un munt de pel·lícules, sèries de televisió, jocs, etc. en pantalles individuals (cosa que s'agraeix en vols de més de 10 hores). En definitiva, molt diferent de l'enganyifa que feia Iberia, que parlava d'un vol directe Barcelona - São Paulo, però que en realitat t'obligava a canviar d'avió a Madrid. Ara em diuen que han posat també un parell de vols setmanals non-stop (reacció a l'aparició de Singapore), però dubto que hagi millorat el pèssim servei que dóna als que viatgem de turista.
boeing


L'únic, però, que tinc va ser l'arribada a Barcelona, on vam haver de fer força cua per al control de passaports: les màquines automàtiques no funcionaven i hi havia només tres taulells oberts, totalment insuficients quan va coincidir l'arribada del nostre vol amb un altre també de fora de l'espai Schengen.

Aquest diumenge les dones de casa van cap a Barcelona i els homes hi anirem el dia 17 de juliol, tots amb Singapore Airlines, per passar-hi les nostres vacances d'hivern. Estic convençut que l'experiència serà tan bona com la meva de l'altre dia. Ja us explicarem.

Records!

Jaume
_____________________________________________________________________________
Foto 1: Logo de Singapore Airlines
Foto 2: El Boeing 777-300ER que fa el trajecte Sao Paulo - Barcelona

28/05/2011: Escapada a São Paulo

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Foto 1
Fa unes setmanes, el Jaume havia d’anar a São Paulo a una fira i em va dir que l’acompanyés. I m’hi vaig apuntar. La veritat és que ja feia temps que tenia ganes de fer alguna escapada tots dos junts, sense nens. Heu de tenir en compte que, des que va néixer el Jaume ara fa 13 anys, no n’haviem fet cap!!

Foto 2
L’organització de tot plegat a casa no va ser gaire fàcil, ja que els nanos havien d’anar a l’escola, fer totes les activitats extra (recordeu que només tenen classe o al matí o a la tarda) i continuar amb la seva vida normal. Però ens ho vam poder muntar.

Abans, només havia estat a São Paulo un cap de setmana el 1999 i per a un casament a principis del 2007. Si abans era caòtic, ara no està pas millor. Però jo m’ho vaig passar pipa. I no perquè féssim vida de pardalets; més aviat al contrari.
Foto 3
Amb el Jaume amb prou feines ens vam veure per sopar i no tots els dies – bé, més per culpa meva que d’ell, perquè em vaig trobar unes amigues de Criciúma i un dia ens vam anar a sopar al centre comercial Cidade Jardim, probablement el més luxós de tot el Brasil.

Dels tres dies que vaig ser a São Paulo, un vaig anar a la fira, que era de ceràmica i de materials per a cuines i banys i m’interessava. El segon me’n vaig anar a passejar per la zona de la Rua Oscar Freire, on són totes les botigues cares.
Foto 4
Hi vaig fer l’estereotip de persona de poble (cap problema, Criciúma no deixa de ser un poble): mirar, espantar-me amb els preus, emprovar-me coses, i comprar-ne alguna també (no vaig poder resistir, ho reconec).

El tercer dia me’n vaig anar al Mercat Municipal. N’havia vist fotos en una revista i em va semblar que pagava la pena anar-hi. I realment s’ho val. És preciós, no només per l’edifici, sinó sobretot per les parades que t’hi trobes, sobretot les de fruites i espècies.
Foto 5
No és la Boqueria, però està molt bé. Allà em vaig dinar el que és més tradicional del mercat: un entrepà de mortadel·la. No és un entrepà normal; és un monstre amb 350 g de mortadel·la al mig del pa!!

Acabat el dinar vaig apropar-me a la Rua 25 de Março, que és molt a la vora. És l’equivalent a São Paulo, dels encants dels mercats de Barcelona, però a la mida de São Paulo, és clar. És un formiguer de parades i paradetes on hi trobes de tot: roba de tota mena, sabates i bambes, aparells electrònics i d’informàtica, programes i jocs d’ordinador, etc. I tot és molt barat!! És l’antítesi de la Rua Oscar Freire.
Foto 6
La majoria del que s’hi troba és, sens dubte, falsificat o simplement desviat de la mateixa fàbrica que produeix l’original a la Xina i després entrat de contraban al Brasil, normalment via Paraguai. El dia que jo m’hi passejava vaig veure la policia carregant capses en un camió. Vaig preguntar què passava i em van contestar que no m’amoïnés, que era molt normal. Després vaig llegir al diari que la Policia havia fet una batuda i hi havia requisat articles per valor de més de R$10 milions (uns 4 milions d’euros).

Aquestes van ser les meves “grans” aventures a São Paulo. Potser no són dignes d’una novel·la, però a mi, sortir de Criciúma em va anar molt bé i penso repetir-ho. Quan ho faci, no patiu, que també us ho explicaré.

Pilar
__________________________________________________________________________________________
Fotos (Pilar Riera) 1. Rua Oscar Freire. 2. Parada de fruita al Mercat Municipal de São Paulo. 3. Escultura en síndria. 4. El meu entrepà de mortadel·la. 5. Ja us havíem dit que als brasilers els agrada la cervesa ben gelada? 6. Rua 25 de Março pels volts de Nadal
Anterior       
Publicitat