A casa, quan arriba la tardor sempre hem estat d'anar a buscar bolets. Recordo que sortíem mon pare, mon avi i jo ben d'hora, cap allà a les 5 h del matí, una santa matinada, agafàvem carretera i manta, i marxàvem direcció els Rasos de Peguera , per dir un lloc.

Recordo que, de tant en tant, se'm feia etern trobar-ne, més que res perquè a casa com que només coneixíem el rovelló, anàvem "a tiro fix" i per mi sempre han estat els més complicats i valuosos de trobar. Van anar passant els anys, jo em vaig anar fent gran, el cap de grup que havia estat sempre mon avi ja no hi era i ho vam anar deixant de banda. Alguna vegada hi vaig anar amb amics, tot i no ser el mateix, i vaig anar aprenent una mica més del tema i coneixent altres espècies (moltes vegades més fàcils de trobar): llenegues, fredolics, camagrocs, ceps...

Un cop arribada i establerta a Finlàndia vaig pensar que en aquells indrets gelats no podria haver-ne i encara menys rovellons, que el trobava molt nostre. El que passa és que, així com a Barcelona per mi la caça de bolets començava a l'octubre-novembre (almenys a casa meva ho fèiem així), aquí en canvi comença a l'agost ja que, com vaig comentar anteriorment, les estacions aquí s'avancen i algunes com l'hivern s'allarguen i fins i tot es fan semieternes.

Doncs sí, a l'agost ja comença la temporada i es pot trobar de tot (rossinyols, rossinyols de la mort, camagrocs, ceps, rovellons...) idèntics i amb el mateix gust.
El millor de tot? No haver de matinar (tot i que hi ha cultura de buscar bolets, no hi ha pas tanta gent que en busqui) i trobar-los al costat de casa sense haver d'anar gaire lluny és tot un plaer.

Àngels
__________________________________________________________________________
Foto 1. Rovellons i altres espècies similars a Rovaniemi
Foto 2. Camagrocs ben amagadets en un bosc d'Espoo

Si al darrer text us parlava que estàvem tenint un estiu d'allò més mediterrani per les altes temperatures i el bon temps, ara us puc ben dir que se'ns ha acabat l'estiu.

La temperatura ha baixat fins als 15 graus, mentre que a Lapònia ja estan als 5 graus (pobrets meus!). Els dies estan grisos la majoria de la setmana i plou ara sí, ara no, ara també. Ben ràpidament les sandàlies han estat canviades per les botes i fins i tot les d'aigua (que estan tant de moda), tornen les jaquetes d'entretemps i els mocadors i la gent va corrents d'un lloc a l'altre. I és que, amics meus, ja fa mes i escaig que tothom ha tornat a treballar i fa una setmana i mitja que tots els nens de Finlàndia van tornar al col·le.
Fins i tot els universitaris, que van començar durant aquesta setmana. Deu ser que encara no fa prou anys que visc aquí i tot plegat em fa pensar que ja som al mes de setembre. Se m'han oblidat les vacances a la Costa Brava per complet, em queda fins i tot llunyà això d'anar a la platja i la calor. La meva ment està en plena tardor i és que les estacions van diferents i això que la tardor no arriba fins al 23 de setembre aquí no cola, senyors.

Fins i tot m'ha fet gràcia el fet de passar davant del Zara i veure des de fa dies que ja no queda ni rastre dels biquinis o vestits d'estiu... precisament quan sé que molt probablement, a l'altra banda, a la mateixa botiga, encara us queixeu de la calor i faria mal a la vista començar a veure jerseis de llana, oi?


Àngels
_________________________
Foto 1: Aparador del Zara

Aquest hivern ha estat força llarg per a molts de nosaltres, ha fet molt de fred (-28ºC que ja és tot un rècord aquí al sud) i ens ha nevat moltíssim des de principis del mes de novembre fins a mitjans del mes de març. Fins i tot, com vaig comentar en una anterior entrada vaig poder veure amb els meus propis ulls com nevava a Barcelona.

De cap de les maneres imaginava que podríem tenir un estiu com el que estem tenint. Diuen els experts d'aquí que aquest mes ha estat sens dubte el més calorós del Sud de Finlàndia arribant als 34'2º C. Feia al menys, més de 75 anys que no arribava a fer tantíssima calor. La primera vegada que es va arribar a una xifra similar va ser durant l'estiu del 1914 a Turku i el rècord va ser de 35ºC. Aquest any, a més de passar calor, ha fet forca humitat doncs a Hèlsinki estem rodejats constantment de mar i la xafogor es feia encara més pesada.

Tampoc ens podem queixar de la de dies que hem tingut sol i temperatures d'entre 25-30ºC. El mes de Juliol és per excel·lència l'epicentre de l'estiu a Finlàndia, seria el que per nosaltres és l'agost, el mes més calorós de l'any i el mes predilecte de les vacances d'estiu.

La gent aquí aprofita el màxim aquests dies doncs el temps és forca variable i mai es pot predir del tot fins quan gaudirem d'aquest bon temps. Els parcs estan plens de gent prenent el sol com si d'una platja es tractés i d'altres es preparen un bon picnic que gairebé sempre sol anar acompanyat de maduixes (més petites i dolces que les nostres), pèsols crus i alguna botella Benjamín (per a la meva sorpresa) de Freixenet. Els més afortunats, amb vaixell o títol de patró de vaixell es lloguen llanxes i es passegen pel bonic arxipèlag que tenim o practiquen algun esport aquàtic.

A banda d'aquest bon temps hem tingut algunes que altres tempestes d'estiu, la última en concret va ser farà un parell de setmanes, que va deixar la ciutat en pocs minuts col·lapsada d'aigua. El millor de tot és l'ambient que hi ha als carrers, veure les platges, parcs, terrasses i carrers plens de gent preparada per assaborir aquestes temperatures però sobretot del solet que tant desitjàvem.

Àngels
_________________________
Foto 1: Noi refrescant-se una mica tirant-se a l'aigua

Foto 2: Gaudint de la calor i el sol dins un Donuts tirat per una llanxa

Foto 3: Surfejant els carrers de Hèlsinki gràcies a la tempesta d'estiu

Sento haver tardat tant a escriure... no tinc excusa, se m'ha tirat el temps a sobre! :)

Vaig passar vora tot el mes de març a Barcelona, després de mig any sense anar-hi ho trobava moltíssim a faltar.

Venia il·lusionada sobretot per dues coses: pel sol i el menjar. De sol no va haver-n'hi gaire, i per acabar-ho de rematar ens va nevar, ho recordeu? Va ser un col·lapse total! Jo me'n feia creus. En un moment semblava que res funcionés: els mòbils, els busos, el tren i el metro, òbviament col·lapsat. Fins i tot els centres comercials van haver de tancar abans d'hora amb aquell panorama!

Quan va començar a nevar, estava dinant a ca ma àvia, ja que baixo hem d'aprofitar el màxim! :), i se'n feia creus que tot i així volgués sortir. En definitiva, de dies com el que vàrem tenir el 8 de març aquí en tenim durant prop de cinc mesos a l'any, i no per això la gent deixa de sortir. Clar que tampoc es pot comparar. El fred de Finlàndia és sec i per això les temperatures a què podem arribar (-30 graus al nord, -25 graus al sud) no són res si ho comparem amb el que passaria si, per exemple, baixessin d'aquesta manera a Barcelona. Fa fred, és cert, però és suportable. En un moment, el terra es va convertir en un xop-xop pringós i maliciós perquè hi havia neu, però era el que aquí en diuen aiguaneu, que et cala els peus en un moment, i com que no hi ha els serveis que tenim aquí durant tot l'hivern (camions i tractors llevaneus o els que tiren graveta) caminar era una incomoditat i els vaig trobar força a faltar. L'altre element ben indispensable són les rodes d'hivern, però és clar, qui estava preparat per a un dia com aquell en un lloc on feia més de 10 anys que no nevava?

Aquí a partir de finals d'octubre ens canviem les rodes per unes que en diem les d'hivern. Tenen la particularitat de ser un pèl més gruixudes, i el més important és que tenen claus. Òbviament, els claus no són uns qualssevol, són especials, i permeten que la roda no llisqui i que en frenar tingui més resistència. Arribats al mes d'abril, quan ja s'ha fos tota la neu, és el moment per canviar les rodes per les d'estiu. En crear més resistència, les rodes d'hivern fan que gastis més en benzina, i com que no hi ha gel els claus es gasten amb més facilitat.

Això de la conducció a Finlàndia, i bé, en general a tots els països nòrdics, és tot un món, així que espero poder-vos-ho explicar amb més detall en una propera entrada.

Angie

__________

Foto 1. Neu a Barcelona
Foto 2. Rodes d'hivern