Fa molt temps que no us explico res des de Berlín. Torno a ser aquí després de moltes setmanes de silenci, amb vacances pel mig i una reincoporació laboral molt intensa. Escriure al blog és sovint buscar un forat a l'agenda, estar inspirat, trobar idees i escriure sense presses ni estrès. No és precisament en el moment en què em trobo jo, però ara mateix m'estic adonant que escriure és un bon mètode de relaxació per trencar amb la rutina i les obligacions.
Ara mateix sóc al metro, a la línia U8 i anant cap a Alexanderplatz, són les 08:30 del matí d'un dissabte i mentre alguns miren sense pauses el seu smartphone, jo he decidit agafar un paper i escriure-us.

Després d'una setmana de més de 70 hores treballades de dilluns a divendres (!!!) em sorprèn que Berlín encara em faci somriure en un moment d'esgotament absolut. Ahir a la nit, sortint de la feina cap a les 12 de la nit, vaig endinsar-me als mons subterranis per anar cap a casa. Observar el que passa al metro pot ser molt emocionant i sobretot un divendres a la nit.

Ahir tothom semblava feliç, només hi havia gent jove amb ganes de gresca i els vagons estaven plens de gom a gom. Encara que per molts visitants pugui semblar sorprenent, la festa pels que viuen a Berlín comença al metro. La primera cervesa es fa al metro, de camí cap a la festa que toca aquella nit; així que el consum d'alcohol pot preocupar en països on hi ha "llei seca", però pels berlinesos és una acte rutinari i un clar indici de cap de setmana!!!.

Imagineu-vos-ho, doncs: 12 de la nit, vagons plens i cervesa. Estar en aquell vagó després de 15 hores treballades em va resultar surrealista, però al mateix temps molt emocionant. Un CANTANT al costat de la porta del metro, altres seguint-los en l'estrofa principal, turistes seguint l'exemple dels alemanys ja amb la cervesa a la mà i rialles i crits que se sentien per tot arreu. Era inevitable somriure i meravellar-se de tan bon rollo. Era una sensació estranya. Estava esgotada, tenia el cervell saturat, tenia ganes d'anar a casa i dormir, però aquell ambient enganxava i em van arrencar unes bones rialles durant els 20 minuts de trajecte.

Aquesta és una de les grans virtuts de Berlín. Els berlinesos potser són antipàtics, potser és una capital sense calers ni feina, una ciutat amb poc sol, però enganxa, captiva, sorprèn i sempre fa somriure.

Aquesta ciutat és plena de personatges bojos, bohemis inspiradíssims i joves enèrgics que fan fascinar qualsevol. ¿És la força del ying yang, que mostra només la part maca de les coses en una moment de davallada? ¿És una façana que no deixa veure la incertesa i la solitud de les persones en una impersonal gran ciutat de 892 km quadrats?

Maria Miquel Cuadra, Berlín.

--------------
Video 1: Flashmob en un vagó del metro de Berlín (línia U8).
Video 2: Un grup tocant a la parada de metro d'Alexanderplatz.

Aquesta és la frase alemanya per desitjar-se bon any: "Guten Rutsch ins Neue Jahr". La falta de gel ha fet que aquesta vegada el canvi d'any hagi estat més segur. Els alts talons de les noies han trepitjat terra segura, tot i les copes de més de "prosecco", que les feien trontollar amb un somriure a la cara i ulls vidriosos amb ganes de celebrar el nou any.

Berlín s'ha convertit en una destinació perfecte per celebrar el Cap d'Any. Els escenaris a la Porta de Brandenburg a l'espera de més d'un milió de persones i els múltiples bars i mítiques discoteques presentant la millor cartellera de DJs han fet que la ciutat rebi milers de turistes aquest cap de setmana, coincidint també en els centenars de joves que van arribar a la ciutat per la 34 trobada religiosa de Taizé.

Jo, que encara no he experimentat una nit de Cap d'Any a la porta de Brandenburg, vaig estar a casa d'uns amics alemanys i amb visita francesa, menjant i bevent. Vaig trobar a faltar el raïm, les campanades i el cotilló.

A Alemanya vam fer un compte enrere amb copes de xampany (no cava...) a la mà i vam cridar ben alt "Frohes Neues Jahr". Llavors es van sentir per tots els carrers i racons de la ciutat petards, coets, fonts de foc com si es tractés de la revetlla de Sant Joan.

I mentre uns miraven els petards des del balcó, altres escalfaven el coure, per tirar-lo en un bol d'aigua i descobrir-ne una figura, que ens havia de mostrar el futur. La meva figura va ser una mena de fulla, però no hi havia cap explicació de "fulla" al dors del paquet que vam comprar, per tant em vaig quedar amb un futur incert. Em pregunto què li devia sortir a la cancellera Angela Merkel... també incert?

Mentre uns seguien la festa a la porta de Brandenburg i a les cases, altres desfilaven per les andanes del metro ja a les 4 de la matinada. Uns cap a casa, altres a completar la resta de la nit amb, encara, molta música.

Alguns amics em van trucar a l'endemà al migdia dient-me que anaven a ballar a les 4 de la tarda. Ja ho veieu: a Berlín la festa no para.

Qui tampoc van parar van ser els bombers i les ambulàncies, amb 1.135 viatges, segons el diari "Tagesspiegel".

A tots un bon any amb molta salut, amor i bons projectes!

Maria

Per aquí estem de campanya electoral per què el pròxim 18 de setembre s'esculli la Càmera de Diputats de Berlín.

Portem ja uns dies contemplant una ciutat més que decorada amb imatges, representants, eslògans que donen a parlar a tots els ciutadans de Berlín, així com els visitants que passegen pels seus carrers aquests dies.

Partint de la base que no tothom té la mateixa simpatia per un partit, n'hi ha un que ha despertat la polèmica a la majoria d'opinions, i aquest és l'NPD (Nationaldemokratische Partei Deutschlands), el què suposaria un partit nacionalista d'extrema dreta.

La seva campanya electoral és agressiva en paraules i imatges. S'han penjat les seves pancartes, seguint la regulació de la campanya correctament, a llocs molt delicats, amb molta malícia, que aporten una clara mostra de racisme i radicalisme. Per exemple, davant de l'antic búnquer de Hitler, on avui dia només s'hi troba un panell amb l'esquema de com era i què va passar en el seu interior, hi han col·locat el següent cartell: "GAS GEBEN" ("Donar gas"); així com a la Vila de Wannsee, on va tenir lloc al 1942 la conferència de Wannsee, reunió per decidir la deportació i assassinat massiu dels jueus europeus durant el règim nacionalsocialista.

Tot i que la propaganda de l'NPD és una autèntica provocació, els polítics no poden fer res jurídicament, ja que segons els experts, el contingut dels cartells estan protegits per la "llibertat d'opinió".

Davant del Museu Jueu, que al mateix temps es troba al barri de Kreuzberg, amb molta població turca, s'hi han col·locat més d'una vintena de cartells, on es mostren estrangers sobre una catifa voladora, al que se'ls desitja: "GUTEN HEIMFLUG" ("Bon vol de tornada"). O bé, una sèrie de senyores turques amb el burka, on se'ls desitja "GUTE HEIMREISE" ("Bon viatge de tornada a casa").

Després que moltíssims ciutadans s'hagin queixat al comitè electoral així com a la policia, aquests no poden fer res. Si algú vol tramitar una denúncia, se l'avisa de que aquesta no arribarà enlloc. Algunes associacions com "Erinnerung, Verantwortung, Zukunft" ("Record, Responsabilitat, Futur") han denunciat el partit per ofensa dels pobles. Segons la institució, la campanya de l'NPD els resulta desfavorable, ofensiva i insuportable.

De totes maneres, encara que sembli increïble, l'NPD està dins l'espectre democràtic. L'any 2003 el partit ja va ser qüestionat davant del Tribunal Constitucional Federal, però la prohibició no va ser duta a terme. Un altre intent de prohibició s'ha seguit discutint, però sense resultats d’èxit.

Maria

__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Wahlplakat Gas Geben
Foto 2: Wahlplakat Guten Heimflug
Foto 3: Wahlplakat Gute Heimreise

Els que som a fora sempre ens fan opinar de com són els catalans i què és el que ens agrada, en el meu cas, dels alemanys. Ens passem tota la nostra estança a l'estranger buscant les grans diferències, on som millors els catalans, on són pitjors els alemanys, quina certesa tenen els tòpics i valorant quines són les nostres impressions.

Ara fa uns quants dies vaig tornar a Barcelona i passejant pel Gòtic vaig adonar-me que estava observant la ciutat, la seva gent, les seves façanes, la seva olor, com una "guiri" que descobreix la ciutat durant les vacances i reflexionant sobre com és Barcelona i com és Berlín. Vaig adonar-me també que el temps passa, i que tot i ser una enamorada de Barcelona m'he tornat molt berlinesa. No sé si quedar-me amb l'aigua salada del mediterrani o la dolça aigua del llac Wannsee. Esclar que... si parlem d'aigües em quedo amb el Mediterrani, però no tot és aigua...

Les meves 7 diferències. Les meves primeres impressions. La meva admiració germànica. La meva nostàlgia catalana.

1 El soroll
Silenci, pau, tranquil·litat, sol·litud. Poder dormir, reflexionar i pensar.
A vegades al metro de Berlín no se sent ni una mosca. S'agraeix llegir i no sentir les converses del veí sobre el pollastre que han de treure del congelador per preparar el dinar de l'endemà, o com de guapa estava la tieta amb el vestit que es va posar al casament de la seva filla...

2 El ritme
Gent corrent per les andanes, gent amb pas accelerat pels carrers de Barcelona.
L'amplitud de Berlín fa que no vegis la gent. No te n'adones. Ciutat tranquil·la i desestressada.

S'agraeix poder enviar el pensament ben lluny sense que cap conversa et distregui i s'agraeix sentir una veu estrangera de fons, sense haver d'entendre-ho tot i sentir-se temptat a escoltar la conversa dels que es troben al final del vagó. Estranyament, m'he tornat sensible al soroll (tot i reconèixer que sóc una autèntica cridanera), però em desperta el camió de les escombraries a les dues de la matinada i abans no em passava!

3 La improvisació
Hi hauria d'haver cursos per aprendre a improvisar. Els alemanys són zero espontanis. Què fas? Quedem per fer una canya? He de..., és que avui... Missió impossible. Només he conegut una alemanya capaç de planejar trobades amb zero temps. Una.

4 La distància
Saludar amb la mà té els seus avantatges. Saludar amb dos petons té els seus desavantatges. La distància és bona sempre que no convingui la confiança. I jo em pregunto, per què costa tant als alemanys apropar-se, deixar-se anar i sobretot perdre "els papers"?

5 El peix
Tot i ser a dues hores del Bàltic i tenir molts mercats a prop de casa, el peix no és el mateix. Aquí no es pot cuinar una paella de marisc decent! I molt menys fer una mariscada! Ho trobo molt a faltar!

6 Les queixes
Un punt molt polèmic. Els catalans i els espanyols es queixen dels seus polítics, de la situació financera, sempre de la feina... Segurament, ara mateix, amb molta raó. El problema és la imatge que en queda: qui es queixa, per què es queixa i de quina manera...

Els alemanys estan contínuament "liats" amb referèndums. També es queixen. Es creuen una referència i un model europeu (cert en molts aspectes) i sense pensar que es fiquen on no els demanen es queixen pel carrer si no compleixes amb els deures cívics. Però ho saben, oi, que ells també poden ser incívics i mal educats? Que no es posen sempre a la dreta? Que no deixen sortir abans d'entrar i totes aquestes coses? Sabem que som el sud del continent europeu, coneixem la nostra "mala" fama, però alguns sabem què vol dir educació i civisme.

7 Els preus
Berlín té molt d'atur; Barcelona, també. Berlín és econòmic (sobretot lloguers, gastronomia i cultura); Barcelona, no.
Berlín: entrada al teatre aprox. 17 €
Berlín: dinar restaurant pizza + cervesa 11 €
Berlín: lloguer de 50 m² 450 €

La llista podria estendre's, podríem consolidar tòpics, trencar creences, parlar de fets, experiències, teories, vida i miracles, però ho deixaré per a un altre moment de reflexió. El resultat de les meves 7 diferències em fa quedar-me amb Barcelona (no pensava que quedaria així abans d'escriure el text...) deu ser que avui estic nostàlgica?

L'arròs negre que vaig menjar divendres era deliciós!

Tot i les meves divagacions nostàlgiques, queda Berlín per molt temps.
Visca la gent que no perd els papers, visca la falta de proximitat i visca queixar-se!

Maria

________________________________________________________________________________________
Fotos: Maria Miguel Cuadra