Els Carnavals de Rio de Janeiro són uns dels més famosos del món. Es comencen a preparar des de mesos enrere, ja que les Escoles de Samba tenen assatjos cada setmana, on s'hi pot anar a veure com es prepara la banda de música i la coreografia i, fins i tot, alguna "bahiana" vestida amb la disfressa típica de bikini i plomes. Les escoles més famoses de Rio són Salgueiro, Beija-Flor, Mangueira, Portela... Totes elles desfilen al Sambòdrom durant el Carnaval, i una d'elles serà la guanyadora de l'any.

A mí, les festes de Nadal i Cap d'Any aquí se'm van fer bastant estranyes perquè no vaig veure gaires llums pel carrer, ni l'ambient era gaire nadalenc... Clar que a ple estiu, és difìcil que l'ambient sigui el que ens imaginem allà, amb el fred, el Pare Noel i els llums il.luminant els carrers a la nit i les campanyes publicitàries massives per fer-nos comprar regals... A més, aquí no venen els Reis Mags el dia 6, o sigui que és acabar les celebracions de Cap d'Any i ja començar amb les preparacions pel Carnaval, que és amb el que els brasilers realment s'identifiquen.

Des d'un parell de mesos abans, els gimnàs ja ofereixen classes de samba intensives d'un mes per arribar preparats al Carnaval, que sobretot és música, ja que la desfilada que veiem per la tele al Sambòdrom, a la que pocs brasilers poden accedir pel preu de les entrades, no té res a veure amb el Carnaval popular, de carrer, que gira al voltant dels "blocos" (comparses). Els blocos són grups de música que es preparen durant tot l'any per tocar durant el Carnaval, alguns d'ells amb algun tema especial, com el bloco "Sargento Pimenta", que toca música dels Beatles, "Mulheres de chico", format només per dones que toca cançons del famós Chico Buarque, molt estimat al Brasil, o "Toca Rauuul", que només toca música de Raul Seixas, un altre cantant brasiler. A vegades, els blocos estan estàtics en un lloc concret, o tenen el format de carrossa fent un recorregut, però no significa que els seus participants hagin d'anar disfressats, ja que el que importa és la música, però la gent que va a veure'ls ja s'encarrega d'animar l'ambient amb les disfresses.

La programació de quan i on estaran els diversos blocos apareix a internet uns dies abans. Aquest any, hi va haver assajos de blocos des d'una setmana abans del Carnaval, que va ser del dia 18 al dia 21, i també n'hi han fins al cap de setmana següent, o sigui que en total, el Carnaval dura unes dues setmanes aquí!!

Sobre les disfresses, són molt diferents de les d'allà, ja que aquí és ple estiu!! Això té avantatges i inconvenients, ja que no poden ser tan elaborades com les d'allà (la gent es moriria de calor), però a la vegada, amb quatre coses pots sortir disfressat. Pots anar de hawaiana només amb un bikini, faldilla de tires i collaret de flors; de núvia, amb un vestit blanc, guants blancs, ram de flors i un vel; o de pirata, amb un barret de pirata, mocador de monedes de dança del ventre i una samarreta negra de només una màniga.... Les combinacions amb poques peces de roba són infinites, el que fa que hi hagi molta gent disfressada i l'ambient sigui molt divertit.

L'ambient durant el Carnaval és molt animat però hi ha zones de la ciutat on es pot tornar perillós, ja que es roben moltes carteres i càmeres, per això s'avisa els visitants que és millor sortir sense dur res a sobre. També perquè la gent beu molt, hi ha baralles i fins i tot tirotejos, però pel centre de Rio no vaig sentir que hi hagués hagut res greu. La veritat és que va ser tota una experiència, sobretot el bloco "Mulheres de chico" que va tocar a Ipanema en un entarimat a la platja i cap al tard, o sigui que no feia massa calor. Tot i que, per refrescar-se, sempre hi ha gent venent cervesa i "sacolé" (polo estil "flaix" en un saquet de plàstic) de caipirinha, que està boníssim!


Eva Crespo, Brasil.

---------------------------------------------------------------------------------------
Fotos 1, 2: Santa Teresa.
Foto 3: Ipanema.
Foto 4: Bloco "Mulheres de chico" a la platja d'Ipanema.

Rio de Janeiro, la també anomenada “Ciutat meravellosa”, és realment una ciutat molt bonica, caracteritzada pels forts contrastos, tant geogràfics com socials.

Està dividida en zona centre i zona sud: a la zona centre hi ha el centre històric, Santa Teresea (el barri bohemi) i Lapa (per on se surt de nit a beure cervesa i escoltar samba), i a la zona sud hi ha les platges turístiques i els barris més rics: Copacabana, Ipanema, Leblon, Barra...

Aquests barris tenen un índex de desenvolupament humà tan alt com el dels països nòrdics, mentre que a les faveles, o com s'anomenen aquí, “comunitats”, situades normalment a les muntanyes per tota la ciutat i a vegades ben a prop de zones molt valoralitzades, s'hi viu en condicions d'extrema pobresa.

Jo visc a Lapa, molt a prop del centre històric on es van esfondrar 3 edificis el dia 25 de gener, just darrere del Teatre Municipal: el primer edifici que va caure, de 20 plantes, va arrossegar els altres dos, de 10 i 4 plantes.

Dos mesos després de l'accident, encara no se sap del cert què va provocar la caiguda d'un edifici tan alt, però sembla que s'han descartat les hipòtesis d'explosió de gas, bastant freqüents en aquesta ciutat, d'antiguitat o erosió de l'edifici (que tenia només 40 anys), i d'inestabilitat del terreny, ja que l'edifici va començar a caure des de dalt, i no des de baix.

La prova és que hi va haver sobrevivents que estaven a la planta baixa. Per tant, es pensa que el problema ve d'unes obres irregulars que s'estaven fent a l'última planta o d'algun altre tipus de problema estructural. Les tasques de recerca van durar diversos dies i al final el total de morts va ser de 22, la majoria dels quals estaven fent classe a l'edifici quan es va esfondrar.

Durant el Carnaval, al febrer, vaig passar per allà, però des de fora no es podia veure res...

Per desgràcia, accidents d'aquest estil no són poc comuns a Rio, ja que se sent sovint a les notícies que hi ha hagut alguna explosió de gas o un altre tipus d'accident que em va sorprendre bastant al principi: explosions a les clavegueres o als forats de les línies d'electricitat o de les tuberies del gas, que fan que la tapa del forat que dóna al carrer surti disparada i s'emporti algun vianant que passava per sobre, o afecti alguna persona que estava a prop del forat caminant per la vorera!

Des que vaig sentir això, intento no trepitjar cap tapa rodona que em pugui trobar caminant per la vorera...!!


Eva Crespo

-------------------
Fotografia 1: Centre de Rio amb la catedral (l'edifici que sembla una piràmide) feta des del Parque das Ruínas, a Santa Teresa.
Fotografia 2: Copacabana, la vaig fer des d'un hotel.
Fotografia 3: Foto dels esfondraments (font: Tribuna Norte)

Em dic Eva Crespo, tinc 30 anys i sóc de Terrassa, Barcelona, però actualment visc a Rio de Janeiro.

Viure aquí no va ser planejat, sinó més aviat una d'aquelles coses que passen sense saber ben bé com. L'any passat vaig perdre la feina de secretària de direcció i intèrpret que feia en una multinacional japonesa a Sabadell, i vaig decidir venir un mes al Brasil de voluntària.

Podria haver anat al Perú o a Guatemala, però vaig pensar que aquí aprendria portuguès, i com que m'agraden molt els idiomes, em va semblar més interessant.

Vaig arribar i vaig donar classes d'anglès en una "comunitat" (la paraula que fan servir aquí per no dir "favela") al costat de l'estadi del Vasco da Gama, un dels quatre equips de futbol més famosos de Rio de Janeiro i etern rival del Flamengo, on hi juga el Ronaldinho.

Després d'un mes, ja tocava tornar cap a casa, però com que m'ho estava passant molt bé entre la platja, la samba i les noves amistats, vaig començar a enviar el meu currículum a albergs i em vaig sorprendre de la ràpida resposta i de quantes entrevistes aconseguia.

Suposo que és perquè aquí no hi ha gaire gent que parli anglès, i el castellà també és un avantatge perquè hi ha molt turisme d'Argentina i dels països veïns. O sigui que em vaig decidir per un alberg a Botafogo, vaig deixar la casa de voluntaris on vivia i em vaig mudar a un estudi a Lapa, la zona dels bars i les discoteques del centre.

La feina que faig, de recepcionista d'alberg, és força entretinguda, perquè sempre tens hostes amb ganes de conversar i problemes per solucionar: ara s'acaba l'aigua, ara un over-booking, ara un client rebel.

Està en la meva línia, perquè ja havia treballat d'hostessa d'avió durant molts anys, primer a EasyJet i després a Japan Airlines, les dues vegades amb base a Londres. A més, començar de zero en un altre país i les mudances no em venen de nou: sempre que em sembla que m'estic estabilitzant en algun lloc, passa alguna cosa inesperada que em fa agafar les maletes i provar sort en un altre lloc.

No sé quant temps em quedaré a Rio, però la veritat és que em sembla una ciutat meravellosa: privilegiada per la seva localització entre les muntanyes i el mar i pel seu clima. Activa, sempre amb activitats tant culturals com d'oci per fer; i amb molt potencial, ja que aquí hi ha molta feina, i ara que s'acosten el Mundial de futbol i les Olimpíades, encara més!

Eva