23/05/2012: Diari Nepal (I)
Fa una colla d’anys vam decidir emprar part del nostre temps, energies i diners a viatjar pel món.
Ha sigut, sens dubte, una inversió segura i rendible: mai ningú no ens podrà treure les experiències, sensacions, vivències, imatges i situacions viscudes, que de ben segur m’han millorat com a persona i m’han fet entendre la vida d’una forma diferent, o com a mínim amb un espectre més ampli de mires. Landruck (30/4/2012)
CHITWAN
Comencem a escriure el nostre diari de viatge a les 7 de la tarda, quasi negra nit, del 26 d’abril del 2012.
Davant meu, la Cristina, una cervesa Gorkha de 650 ml i dues gerres congelades que ens permetran compartir-la. A la meva dreta, el riu Rapti i darrere seu la selva, on demà la sort decidirà si veiem el tigre de Bengala, el rinoceront i el búfal, entre d’altres animals.
Avui el dia ha estat llarg i esperem que ens serveixin el sopar per anar a dormir.
Ahir a l’aeroport de Doha, quan feia ja 15 hores que havíem sortit de Lisboa, vam poder disfrutar envoltats d’europeus i algun asiàtic davant un PC connectat a una web pirata l’eliminació del Madrid a la Champions per part del Bayern. A l'acabar el partit (fins als penals) vam agafar l’avió que ens ha dut fins a Katmandú.
Tan bon punt hem arribat, ens hem hagut de treure el visat per entrar (21 € per persona). Ha estat un tràmit molt més ràpid que no ens pensàvem. Ben al contrari de la ruta en cotxe fins a Chitwan (on dormirem). Cinc hores per fer 165 kms. Benvinguts al Nepal!!.
Això sí, sempre acompanyats per un paisatge fantàstic del riu Trisuli serpentejant per entre les muntanyes i penya-segats.
A Chitwan ens esperava una aula magna sobre els tipus, conductes i hàbits dels elefants. I per primer cop hem donat menjar de la nostra mà a una bèstia de 5 tones. Tot seguit, a dalt d’un carro arrossegat per dos búfals, hem visitat un poblat nòmada de l’ètnia Tharu.
Molt agradables i sempre disposats a una salutació o a una fotografia, hem pogut rebre una nova lliçó magistral de com viure en pau amb el planeta Terra. De com, si tanquem el cicle del reciclatge, podem viure de forma sostenible. El pol oposat del que vam viure unes poques hores abans a Doha.
Després del sopar ens espera una habitació senzilla i un llit auster, en absoluta consonància amb l’entorn que ens envolta. I en el qual estem desitjosos d’endisar-nos-hi.
A tot això estem sense cobertura al mòbil i no hem pogut avisar els pares que hem arribat bé.
(Quim, a Chitwan el 26 d’abril de 2012).
----------------------------------------
Fotos Dia 1: Poblat nòmada de l’ètnia Tharu.
Ha sigut, sens dubte, una inversió segura i rendible: mai ningú no ens podrà treure les experiències, sensacions, vivències, imatges i situacions viscudes, que de ben segur m’han millorat com a persona i m’han fet entendre la vida d’una forma diferent, o com a mínim amb un espectre més ampli de mires. Landruck (30/4/2012)
CHITWAN
Comencem a escriure el nostre diari de viatge a les 7 de la tarda, quasi negra nit, del 26 d’abril del 2012.
Avui el dia ha estat llarg i esperem que ens serveixin el sopar per anar a dormir.
Ahir a l’aeroport de Doha, quan feia ja 15 hores que havíem sortit de Lisboa, vam poder disfrutar envoltats d’europeus i algun asiàtic davant un PC connectat a una web pirata l’eliminació del Madrid a la Champions per part del Bayern. A l'acabar el partit (fins als penals) vam agafar l’avió que ens ha dut fins a Katmandú.
Tan bon punt hem arribat, ens hem hagut de treure el visat per entrar (21 € per persona). Ha estat un tràmit molt més ràpid que no ens pensàvem. Ben al contrari de la ruta en cotxe fins a Chitwan (on dormirem). Cinc hores per fer 165 kms. Benvinguts al Nepal!!.
Això sí, sempre acompanyats per un paisatge fantàstic del riu Trisuli serpentejant per entre les muntanyes i penya-segats.
Molt agradables i sempre disposats a una salutació o a una fotografia, hem pogut rebre una nova lliçó magistral de com viure en pau amb el planeta Terra. De com, si tanquem el cicle del reciclatge, podem viure de forma sostenible. El pol oposat del que vam viure unes poques hores abans a Doha.
Després del sopar ens espera una habitació senzilla i un llit auster, en absoluta consonància amb l’entorn que ens envolta. I en el qual estem desitjosos d’endisar-nos-hi.
A tot això estem sense cobertura al mòbil i no hem pogut avisar els pares que hem arribat bé.
(Quim, a Chitwan el 26 d’abril de 2012).
----------------------------------------
Fotos Dia 1: Poblat nòmada de l’ètnia Tharu.
Publicitat
Sindica aquest blog - RSS