El cap de setmana ha estat intens meteorològicament parlant: dissabte, amb calor extrema per l'època, va acabar amb tempestes fortes al centre i nord de Catalunya, i diumenge, amb unes temperatures més suaus, el vam acomiadar amb una pedregada fortíssima a Osona, al Vallès i al Maresme:


Fotografia: Manel Martínez, Tagamanent


Fotografia: Pol Lloberas, Arenys de Munt

Un dels ingredients que ha afavorit aquestes tempestes violentes ha estat la calor extrema de dissabte. Hauríem de retrocedir fins a l'any 2006 o 2001 per trobar valors com els que es van enregistrar dissabte passat a bona part de Catalunya, excepte a les Terres de l'Ebre, on la calor va ser encara més intensa; hi ha moltes estacions meteorològiques que no tenen precedents d'una calorada tan forta els últims 15 o 20 anys:

A Vinebre i a Móra la Nova es va arribar fins als 38 graus.

A l'estació del Servei Meteorològic de Catalunya de Benissanet, que funciona des del 1993, es va arribar a 37,1 graus. Durant tots aquests anys la temperatura màxima en un mes de maig havia estat de 36,3 graus.

En el cas de Riba-roja d'Ebre, la temperatura màxima va ser de 36,2 graus, i també es va superar l'anterior rècord del mes de maig, que havia estat de 35,7 graus.

Us proposo fer un cop d'ull a l'article d'en Néstor Gómez al 324.cat: Balanç de la calorada

També a muntanya es van enregistrar temperatures anormalment altes: a la cota 2.500 d'Espot es va arribar fins als 16,2 graus, un valor que no s'havia vist mai com a mínim des de la posada en funcionament d'aquesta estació, l'any 2002.

Aquestes temperatures altes a muntanya també han afavorit el desglaç accelerat de la neu. Els rius van carregadíssims d'aigua i alguns embassaments com el de la Baells i el de Sant Antoni estan gairebé al 100%.


Fotografia: Mauri Vilés, Bullidor de la Llet, Gisclareny


Fotografia: Antoni Trilla, Uelhs deth Joeu

D'aquí uns dies farem un cop d'ull a l'estat dels pantans per veure si encara s'han omplert més.

L'abundant cabal dels rius i rieres d'aquests dies testimonien l'abril plujós que hem tingut. Les quantitats de pluja registrades superen les habituals excepte en alguns sectors de les comarques gironines, on els registres han estat lleugerament per sota de la mitjana.

En aquest sentit us recomano fer un cop d'ull als resums que aquesta setmana ha publicat en Néstor Gómez al 324.cat amb les dades del Servei Meteorològic de Catalunya i de col·laboradors de TV3.

Abril-plujos-per-quantitat-i-dies-de-precipitacio http://www.324.cat/noticia/1720032/catalunya/Abril-plujos-per-quantitat-i-dies-de-precipitacio

Abril més fred de l'habitual http://www.324.cat/noticia/1720252/catalunya/Abril-mes-fred-de-lhabitual


Fotografia: Joan Macaya, Alós d'Isil


Fotografia: Raquel, Sant Miquel del Fai

Si voleu, podem aprofitar aquest post per penjar els vostres resums meteorològics d'aquest mes d'abril.

Aquest Sant Jordi, just després de la posta de sol, mirant cap a l'oest i només una mica per sobre l'horitzó, es veurà Júpiter i un filet de Lluna que tot just comença a observar-se després de l'últim canvi de fase el cap de setmana passat:



Us proposem fer un exercici d'imaginació com el que van fer els mesopotàmics quan van posar nom a les primeres constel·lacions, i penseu què podria representar la Lluna ajaguda amb les dues puntes mirant cap amunt i Júpiter sota seu.



Aquesta és la nostra proposta:




Que passeu un bon Sant Jordi!

En aquest temps primaveral que hem tingut aquests dies hem d'afegir-hi una nova pluja que es preveu per a aquest cap de setmana: una pluja d'estels. Es tracta dels Lírids, un "ruixadet" d'estels fugaços que sol deixar entre 10 i 20 filants per hora, i en els millors anys ha fregat els 100 per hora. El màxim d'aquesta pluja es donarà la nit de dissabte a diumenge, coincidint amb la lluna nova, que farà que el cel sigui ben fosc als llocs on no hi hagi núvols. El punt radiant d'aquesta pluja es donarà al voltant de la constel·lació de Lira, que la veurem mirant cap al nord-est a mitjanit una mica per sobre de l'horitzó.



Aquesta pluja d'estels es deu a l'entrada a l'atmosfera de la pols del cometa Tatcher, que xoca a uns 50 km/s i es crema pel fregament amb l'aire.

Aneu pensant un desig per si les mosques, però ja us adverteixo que aquella nit hi haurà llocs on serà més fàcil observar un ruixat convencional que no pas aquest "ruixat d'estels".

D'altra banda, no vull deixar de comentar els arcs de Sant Martí dobles i espectaculars que es van veure ahir a la tarda, sobretot a les comarques gironines. Hem rebut més de 150 fotografies d'arcs com aquest:


Fotografia: Elisabet Parera, Cassà de la Selva


A tots els que col·laboreu enviant dades i imatges, un cop més, MOLTES GRÀCIES!!!

El 324.cat torna a obrir la finestra del xat del temps, en aquesta ocasió amb el meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio Francesc Mauri.

Ens esperen dies de temps ventós, amb ruixats i sol. Els vents procedents de l'Atlàntic travessaran la península Ibèrica fins a arribar a casa nostra.

Aquesta situació anirà acompanyada d'aire fred a les capes altes de l'atmosfera i permetrà un temps molt insegur al nord del país.

Parlarem de les previsions pels propers dies i mostrarem algunes de les fotografies enviades a l'espai de participació, El meu324, durant la setmana.

Avui dijous tornem a agafar el paraigua! A la meitat nord del país arribarà una nova pertorbació. Els ruixats també guanyaran terreny des de primera hora del dia.

Si vols saber més coses sobre les previsions dels propers dies, entra al xat amb el meteoròleg de TV3 Eloi Cordomí, a les 12.30.

Aquests fenòmens van començar a observar-se a finals del segle XIX però no va ser fins al 1989, després de la captura d’unes imatges d'un "sprite" de forma casual, que no es va començar a investigar seriosament sobre aquestes estranyes llums.
Els "sprites", follets en anglès, es formen sobre els núvols de tempesta amb descàrregues elèctriques positives de núvol a terra. Se situen a una alçada que pot arribar fins als 90 quilòmetres, és dir, que poden arribar fins a la ionosfera. Tenen una forma de medusa o de columnes amb una tonalitat vermellosa i que en les parts més baixes pot ser blavosa. Duren tot just un segon i apareixen generalment en grups.
Un altre dels fenòmens lluminosos que es produeixen en les capes altes de l'atmosfera durant les tempestes són els "blue jets". Aquests són ejeccions que parteixen dels núvols de tempesta i es propaguen cap amunt a velocitats de 100 km/s. Tenen forma de con, arriben fins altituds de 40 o 50 quilòmetres i no van més enllà de l'estratosfera i són menys freqüents que els "sprites". Una barreja de "sprite" i "blue jet" donaria lloc als "jets" gegants.
Els "elves", elfs en anglès, són halos que s'expandeixen sobre les tempestes a uns 100 quilòmetres d'altura i que poden tenir uns centenars de quilòmetres d'amplada. Van ser detectats per primera vegada el 1994. A més, hi ha una versió més petita dels "elves" que apareix, de vegades, precedint els "sprites".



A causa del seu recent descobriment, els processos que originen tots aquests fenòmens no es coneixen bé. Per aquesta raó està apareixent una branca científica per investigar-los més a fons i tractar de comprendre tot el que passa més enllà de la troposfera i la meteorologia. Els científics usen càmeres especials per poder captar amb més nitidesa aquestes estructures. No obstant això, un observador ho té molt difícil per poder-los veure. La lluminositat d’aquest fenomen no té una intensitat molt alta i la contaminació lumínica que existeix en moltes àrees impedeix la seva apreciació.
Segons els primers estudis, l’explicació dels "sprites" podria ser per una allau d'electrons acumulats als cumulonimbus i amb energies superiors a 1 MeV. Aquest fet iniciaria la radiació còsmica en forma d’un feix d'electrons que interactuaria amb les molècules d'aire, i produiria radiacions de raigs X i gamma. Els estudis teòrics prediuen que aquests mecanismes estan acompanyats per intenses transmissions de ràdio de 10 a diverses desenes de MHz i que la caracterització d'aquestes emissions podria permetre una millor comprensió d'aquests fenòmens.

En tot cas diuen que els més fàcils d'observar són els "sprites", ja que la seva intensitat pot arribar a ser com la d'una aurora d'intensitat mitjana, encara que d'una durada molt menor. Així que per aconseguir veure'ls, ha de ser una nit sense lluna, cal allunyar-se de les ciutats, situar-se a uns 200 quilòmetres de la tempesta, mirar just per sobre i esperar a tenir sort. A veure qui ho aconsegueix aquesta temporada!!!

Segur que la majoria de vosaltres haureu observat alguna vegada un arc de Sant Martí doble, aquell arc més dèbil que apareix al voltant del principal amb l'ordre dels colors invertits.

Aquest dimarts es van veure molts arcs de Sant Martí a Catalunya, però a Molló n'hi va haver un de doble de molt bonic:


Fotografia: Josep Hereu

Quan es forma l'arc de Sant Martí, els rajos de llum entren per la meitat superior de la gota, es produeix la dispersió dels colors, i dins la gota aquest feix de colors es reflecteix una vegada abans de tornar a sortir. En el cas de l'arc de Sant Martí secundari, aquest raig de llum entra per la meitat inferior de la gota i pateix dues reflexions abans de tornar a sortir i arribar als nostres ulls. En cada una d'aquestes reflexions es perd una mica de llum, per això l'arc de Sant Martí secundari és més dèbil que el primari.



Però fixeu-vos que entremig de l'arc de Sant Martí primari i el secundari sempre hi ha una franja més fosca que la resta de cel.

Si tracéssim la trajectòria de tots els rajos de llum que entren a la gota, veuríem que hi ha una franja entre l'arc primari i el secundari on els rajos de llum no poden arribar als nostres ulls. Aquesta franja s'anomena Alexander's Band, en honor a la primera persona que va descriure aquest fenomen al voltant de l'any 200: Alexander d'Aphrodisias.



És per culpa d'aquesta zona fosca que sempre que veiem un arc de Sant Martí doble, l'espai de separació entre els dos arcs és més fosc que la resta de cel.

Els aficionats a la meteorologia tindran l'agenda ben apretada aquests pròxims dies. No només per fer el seguiment de les pluges que han arribat després de gairebé quatre mesos de sequera sinó també perquè aquest divendres és el Dia Meteorològic Mundial i al voltant d'aquesta data se celebren diferents activitats interessants:

Dia 21, Ajuntament de Barcelona
Per començar, aquest dimecres es farà la presentació de la sèrie climàtica de Barcelona (1780-2011) al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

Dia 23, La Pedrera, Barcelona
En el marc del projecte ACCUA, que ha avaluat les vulnerabilitats futures al canvi global de la franja litoral catalana, el divendres se celebraran les jornades: L’aigua i el canvi global a la Mediterrània, quin és el futur per a Catalunya?, a l'auditori de la Pedrera (Passeig de Gràcia 92).

Dia 23, 24 i 25 Museu Cosmocaixa, Barcelona
Hi haurà diferents activitats relacionades amb la meteorologia. Divendres, la celebració del dia meteorològic Mundial, i durant el cap de setmana, diferents activitats tallers divulgatius aptes per a tots els públics.

Destaquem la XV edició de la Setmana Catalana de Meteorologia - METEOCAT 2012, organitzada per l'ACOM que enguany s'ha dedicat a la meteorologia aeronàutica. Dissabte 24 es faran les conferències relacionades amb aquest tema, així com l'exposició de les fotografies del concurs Fotomet 2012. Podeu consultar el programa de les jornades on hi participaran pilots que parlaran de la meteorologia vista des dels comandaments d’un avió comercial, i enginyers de la UPC que explicaran accidents causats per fenòmens meteorològics, entre altres participants.

A continuació us adjunto algunes fotografies fetes per un d'un dels conferenciants, Jordi Martin, pilot comercial, que va guanyar el “Concurso Meteoreportaje de la AME 2010”


Cerdanya, 19/12/2010



Serra Da Meira, Galícia, 30/11/2010



Barcelona, 7/9/2010

Des d’un avió o des de terra, espero que gaudiu de la meteorologia d’aquesta primera setmana de primavera!!

Les boires que s'han format aquests dies són un fenomen molt habitual en aquesta època de l'any a la costa. S'anomenen boires d'advecció i es formen al final de l'hivern, quan el vent està encalmat i arriben les primeres calorades.

L'aire de les primeres masses càlides de la temporada entra en contacte amb un mar que encara està molt fred (13,5º a Barcelona) i condensa el vapor d'aigua formant boires poc gruixudes però que poden arribar a ser molt denses. Com que el mar fred és el factor que afavoreix la condensació, aquestes boires es formen a la costa i s'endinsen pocs quilòmetres a l'interior. En aquesta ocasió, les que han arribat més lluny ho han fet fins a la ciutat de Girona afavorides per les baixes temperatures nocturnes que encara s'han enregistrat aquests darrers dies.
En la majoria de casos, l'escalfor del Sol s'encarrega d'evaporar-les durant el dia, però quan aquest es pon es tornen a formar. En el moment que bufa una mica de vent i hi ha més renovació de l'aire les boires desapareixen.

Aquest divendres les boires s'han format a la Costa Brava, al nord del Maresme i en alguns punts del delta de l'Ebre.


Fotografia: Jordi Piqué, l'Escala


Fotografia: Tino Valduvieco, Calella

A Barcelona, més que boira s'ha format boirina:


Fotografia: Alfons Puertas, Observatori Fabra


Per sort, l'anticicló sembla que ens vol abandonar i potser ben aviat arriben pluges. Atents als pronòstics dels pròxims dies!!! :D