Quatre onades de calor no es produeixen tots els estius. Aquest divendres va començar la que podria ser l'episodi de calor més llarg de la temporada, ja que la llengua càlida amb temperatures per sobre dels 20 graus a 1.500 metres d'alçada no es preveu que marxi fins al pròxim dijous o divendres. A finals de juny ja vam tenir 6 dies de molta calor, a mitjans de juliol també vam tenir un període de 3 dies amb calor molt intensa, i aquest agost ja hem tingut dues situacions de temperatures extremes.



El llindar a partir del qual considerem que tenim una onada de calor és quan durant 3 o més dies en diferents llocs se supera el percentil 98 de les temperatures màximes estiuenques. Això vol dir que si agafem les temperatures màximes d'una estació meteorològica de tots els dies d'estiu, de mitjana, el 98% serien dies de calor "normal" i el 2% restant correspondria a dies de calor extrema. Els valors a partir dels quals trobem aquest 2% són diferents per a cada punt del país i són aquests valors els que fa servir el Servei Meteorològic de Catalunya per considerar que hi ha calor extrema:



Si se superen aquestes temperatures durant 3 dies seguits en diferents observatoris es considera que hi ha hagut una onada de calor.

Aquests dies la Terra està creuant l'òrbita del cometa Swift-Tuttle. Quan les restes de partícules finíssimes que va deixar aquest cometa a l'espai entren a l'atmosfera, per culpa de la fricció, es cremen i donen lloc als estels fugaços que en aquesta època de l'any s'anomenen "llàgrimes" de Sant Llorenç o Perseides.
El màxim es va donar aquest diumenge al migdia, per tant les nits de dissabte a diumenge i la de diumenge a dilluns van ser bones per observar aquest fenomen.

A diferència de l'any passat que hi havia lluna plena, aquest any la lluna no va sortir fins ben entrada la matinada, així que les primeres hores de la nit van ser força bones per observar els estels fugaços entremig d'alguns núvols prims.

És possible que en pròxims dies encara es puguin anar veient alguns filants, així que quan es pongui el sol, encara val la pena prendre la fresca a l'aire lliure tot mirant el cel nocturn.


Fotografia: Ramon Baylina, refugi Pla de la Font, Alt Àneu.