21/07/2012 // Sol blavós
Mireu aquesta fotografia:
Fotografia: Josep Soldevila, Torelló
És el Sol vist a través del fum de l'incendi del Lluçanès. Us heu fixat que el Sol es veu d'un color blavós violeta?
Moltes vegades hem explicat que el color blau del cel serè es produeix gràcies la difusió de Rayleigh. Resumint l'explicació d'aquest fenomen, podríem dir que quan la radiació del Sol arriba als àtoms que formen l'atmosfera, aquests n'absorbeixen una part i la reemeten en totes direccions. Aquest fenomen és més exagerat per les longituds d'ona més curtes, que corresponen als colors blaus, per això quan mirem el cel serè el veiem de color blau, perquè els àtoms de l'atmosfera estan emetent en totes direccions llum blava que reben del Sol.
Si a la llum blanca que emet el Sol (la suma de tots els colors de l'espectre) li restem la llum blava que s'ha dispersat per l'atmosfera, ens quedarà una llum d'un color grogós que és el color amb què nosaltres veiem el Sol.
En el cas de la fotografia d'en Josep Soldevila s'ha produït un fenomen una mica diferent, és la difusió de Mie. Això passa quan la llum topa amb partícules relativament grosses com les cendres dels incendis forestals. Llavors aquestes partícules absorbeixen una part de la llum i en reflecteixen una altra, generalment les longituds d'ona més llargues. En el cas de les cendres la llum reflectida és vermellosa, així doncs, l'atmosfera quedarà tenyida de vermell. El Sol, en canvi, el veurem amb la llum directa que ha patit menys reflexions, que és precisament la de les longituds d'ona més curtes: els blaus i els violetes.
Tant de bo aquest estiu no veiem gaires vegades aquest Sol blavós.
Bones vacances!
Fotografia: Josep Soldevila, Torelló
És el Sol vist a través del fum de l'incendi del Lluçanès. Us heu fixat que el Sol es veu d'un color blavós violeta?
Moltes vegades hem explicat que el color blau del cel serè es produeix gràcies la difusió de Rayleigh. Resumint l'explicació d'aquest fenomen, podríem dir que quan la radiació del Sol arriba als àtoms que formen l'atmosfera, aquests n'absorbeixen una part i la reemeten en totes direccions. Aquest fenomen és més exagerat per les longituds d'ona més curtes, que corresponen als colors blaus, per això quan mirem el cel serè el veiem de color blau, perquè els àtoms de l'atmosfera estan emetent en totes direccions llum blava que reben del Sol.
Si a la llum blanca que emet el Sol (la suma de tots els colors de l'espectre) li restem la llum blava que s'ha dispersat per l'atmosfera, ens quedarà una llum d'un color grogós que és el color amb què nosaltres veiem el Sol.
En el cas de la fotografia d'en Josep Soldevila s'ha produït un fenomen una mica diferent, és la difusió de Mie. Això passa quan la llum topa amb partícules relativament grosses com les cendres dels incendis forestals. Llavors aquestes partícules absorbeixen una part de la llum i en reflecteixen una altra, generalment les longituds d'ona més llargues. En el cas de les cendres la llum reflectida és vermellosa, així doncs, l'atmosfera quedarà tenyida de vermell. El Sol, en canvi, el veurem amb la llum directa que ha patit menys reflexions, que és precisament la de les longituds d'ona més curtes: els blaus i els violetes.
Tant de bo aquest estiu no veiem gaires vegades aquest Sol blavós.
Bones vacances!
montsecq cardona ha escrit:
com fa aquella dita......
"no te acostaràs sin saber una cosa más"
doncs mira si senyor m'en vaig a fer nones havent après la Teoria de Mie.
interessant!
ara si
bona nit!