Si ens estan veient des de fora de Catalunya, aquesta informació els interessa. A les dotze de la nit de dilluns, 30 d'abril, s'acaben les emissions internacionals de Televisió de Catalunya via satèl·lit. Però això no vol dir que s'hagin de quedar sense veure "La Riera", "Polònia" o els telenotícies. Ho podran seguir fent de diverses maneres. A la web tv3.cat/mon els les expliquem totes. TV3CAT continuarà les seves emissions per Internet a tot el món, per cable i xarxes de televisió IP a Espanya, i per TDT a les Balears. També es podrà veure TV3CAT en directe a través de TV3alacarta i de les aplicacions per a smartphone (iPhone i Android), iPad, televisors i consoles.


Per connectar TV3CAT al televisor es necessiten: una connexió a internet, un televisor amb entrada HDMI i un dispositiu d'accés a internet. Per garantir una bona recepció de TV3CAT recomanem disposar d'una línia de connexió amb el proveïdor d'internet (ADSL, cable...) amb un ample de banda de baixada de com a mínim 3Mb/s garantits. Per verificar que es compleix aquest requisit suggerim realitzar un test de velocitat de la connexió, com, per exemple, el que ofereix l'Associació d'internautes. Quan s'estigui reproduint TV3CAT, s'ha d'evitar fer servir simultàniament altres serveis que requereixin un ample de banda important, com, per exemple, P2P, altres streamings de vídeo, etc. No seguir aquesta recomanació podria afectar negativament la qualitat del servei de TV3CAT.

Dues propostes ara per als amants de la natura. La primera: caminsdefauna.cat, una iniciativa pionera a Catalunya, oberta a la participació de tothom, per tal de fer un seguiment de les rutes que utilitzen els animals arreu del país i ajudar a millorar-les. Col·laborar-hi és tan fàcil com fer una fotografia d'una petjada, una deposició o les restes d'un animal mort per col·lisió, posicionar-la geogràficament i enviar-la a la web. És important, sobretot, buscar i trobar aquestes restes a l'entorn de ponts, túnels o carreteres.


La web té un mapa on es poden seguir els diferents punts de trobada aportats pels testimonis, i, clicant a sobre, obtenir més informació. Caminsdefauna té tres objectius: protegir els animals, reduir el risc d'accident per als conductors i millorar l'eficiència de les intervencions orientades a potenciar la connectivitat ecològica. El projecte compta amb el suport de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i de l'Obra Social de Catalunya Caixa.

L'altra proposta és la de la web recercaenacció que durant els últims dos mesos ha anunciat quins ocells migratoris han anat arribant a Catalunya aquesta primavera. El projecte està a punt de tancar-se i ja tenim, per tant, una àmplia i documentada informació per consultar. El seguiment s'ha fet amb les dades aportades per diverses estacions d'anellament situades a Catalunya i també a les Illes i al nord d'Àfrica.

El projecte Migradors de la Primavera ha estat coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i pel mateix portal Recerca en Acció. A més, ha comptat amb la col·laboració de la Societat Menorquina d'Ornitologia, el GOB-Mallorca i el Grup AU d'Ornitologia.

I acabem amb l'experiència del cineasta holandès Frans Hofmeester, que acaba de penjar un vídeo a la xarxa, on resumeix, en menys de tres minuts, els primers 12 anys de vida de la seva filla Lotte. Ho ha fet gravant cada setmana una imatge de la nena, davant del mateix decorat, i el resultat és espectacular. En pocs dies ja ha tingut més de quatre milions de visites.


Hofmeester ha anunciat que aviat penjarà un altre muntatge, en aquest cas amb el creixement del seu fill de 9 anys. No és el primer experiment d'aquest tipus que es fa a la xarxa, tot i que anteriorment es basaven en fotografies fixes, i no en imatges de vídeo. Dos exemples molt reeixits són el vídeo de la nena Natalie, que resumeix 10 anys de la seva vida en minut i mig, amb 7 milions de visites en 3 anys i mig. I el de Noah, un noi que es va autoretratar durant sis anys, un vídeo penjat el 2006 i que ja suma prop de 23 milions de visites. Encara es pot veure més el pas del temps per ell a la seva web, Noah K. everyday, on ha penjat cada dia una foto seva, durant 12 anys. Segons els experts, com més llarg és el temps que abasta el muntatge, més èxit tenen a la xarxa aquestes filmacions. La del senyor Hofmeester, per tant, va camí del rècord.

L'Espai Internet ha tocat aquest tema del pas del temps en dos casos. Un va ser el de Jonathan Keller, amb el seu Dailyphotoproject, on també hi ha una extensa relació d'enllaços a webs on tracten aquest tema de diferents maneres. Un altre cas va recollir un altre cas, anomenat La Flecha del Tiempo, on la família Goldberg, de l'Argentina, reflecteix el pas del temps amb una foto anual de tots els seus membres, per separat, cada 17 de juny, afegint-hi els que es van incorporant. Un altre enfocament del tema del pas del temps que hem tractat, en aquest cas en un vídeo de ficció: Last Day Dream: la vida en 42 segons