Si guanya Hollande, Merkel intentarà esborrar qualsevol signe de contrarietat del seu rostre ja habitualment poc expressiu. Més en la seva faceta de mare/mestressa de casa eficient, s’arremangarà i es prepararà per a una primera entrevista amb François que tots dos intentaran evitar que derivi en xoc de trens.

Si guanya Hollande, Rajoy farà més de gallec que mai, empresonat entre la família ideològica i l’interès immediat que li xiuxiueja a l’orella que el discurs d’Hollande pot acabar subministrant-li una mica d’aire.

Si guanya Hollande, els 16 socis de França dins de la zona euro, es prepararan per un sopar informal a finals de mes, ja amb el nou president a la taula, per decidir si mantenen el culte a l’austeritat o si el complementen amb creixement. Alguns dels que callaven davant el pes d’un eix francoalemany unit, ara, pressionats per unes opinions púbiques adolorides, poden aprofitar per aixecar la veu.

Si guanya Hollande, la deprimida socialdemocràcia europea recuperarà moral després d’uns anys horrorosos en què els electors els han pràcticament esborrat del mapa europeu. El domini dels conservadors a governs i institucions europees és aclaparador. Un Hollande triomfador és la bandera a què s’arraparan buscant la ressurrecció.

Si guanya Hollande, qui no estarà content és el ministre de finances alemany, Wolfang Schäuble, perquè el seu nomenament com a president de l’Eurogrup pot passar de ser considerat més que probable a simplement possible. La temptació de bloquejar l’elecció o com a mínim d’utilitzar-la de moneda de canvi, rondarà Hollande.

I en clau més francesa, si guanya Hollande, Marine Le Pen es fregarà les mans somiant en la descomposició de la dreta francesa que li pot permetre, a les legislatives del juny, convertir el seu Front Nacional en referència dins de l’oposició.

En canvi, si guanya Sarkozy és difícil pronosticar quin Nicolas ens trobarem; si els dels últims 5 anys que, després de moltes gesticulacions, sempre solia acabar plegant-se a la voluntat alemanya; o el de les últimes 5 setmanes, més distanciat de Berlín i que fins i tot s’ha apuntat al discurs del creixement. També comprovarem si, per recompensar l’electoral d’extrema dreta, són els que el poden fer guanyar, es retira de Schengen, torna a aixecar fronteres internes dins d’Europa i endureix la política contra la immigració.

Els sondejos indiquen que la crisi, un cop més, farà rodar el cap del governant de torn, però Sarkozy, animal polític com pocs, s’hi resisteix i ja se sap que els sondejos són només sondejos.