Una vegada més, el miratge d’un suposat nou Pla Marshall per salvar la zona euro ens ha enlluernat durants uns breus moments. En aquesta ocasió, han estat els 130.000 milions d’inversions per al creixement venuts pels 4 grans de l’euro a Roma. La premsa catalana i l’espanyola va comprar a ulls clucs el paquet tan ben embolicat amb colors llampants.

Perň, quan te’l mires amb lupa, com van fer la majoria de mitjans internacionals, el suposat pla del creixement es descoloreix rŕpidament. I és que no deixa de ser un refregit ben presentat de mesures anteriors mig aplicades, d’altres embestades, i encara algunes de mig discutides; i sobretot que de diner frec, de diner nou, n’hi ha molt poc.

Quan observes el detall del pla de 120.000 o 130.000 milions, resulta que:

-Gairebé la meitat, 55.000 milions, surten de reubicar fons ja existents al pressupost comunitari. És a dir, diners que ja existeix al que ara se li buscarŕ una utilització més eficaç per contribuir al creixement.

-Els 60.000 milions del BEI surten de multiplicar els nous fons reals d’aquest Banc Europeu d’Inverisons, 10.000, pel capital que calculen que aconseguiran captar del sector privat

-5.500 milions de projectes d’infraestructures, que també se sumaran a base d’apalancar una quantitat real molt més reduďda del pressupost comunitari

Per tant, un pla positiu, perň amb M de Modčstia més que de Marshall, i amb aires de refregit, de producte refet a partir d’una barreja de vells ingredients.