Són dues cròniques paral.leles i un mateix resultat les que narren els partits que Itàlia i Alemanya van disputar gairebé simultàniament entre dijous i divendres a dos escenaris diferents, separats per 1.300 quilòmetres de distància. Mentre a l’estadi de Varsòvia, el corpulent Balotelli anihilava amb dos remats poderosos la resistència de la favorita Alemanya; a Brussel.les, el més fràgil Mario Monti, es recolzava en la seva reputació de vell professor per agafar impuls amb els intensos contactos dels últims dies, i acabar donant un cop de mà agosarat amb l’amenaça d’un veto que hauria fet naufragar la cimera europea.

Desafiament per sorpresa, amb nocturnitat, es va conèixer a tocar de la mitjanit, i amb el suport de Mariano Rajoy, que va acabar fent aixecar el veto alemany de dos temes capitals per Espanya, la recapitalització directa dels bancs, i per Itàlia, l’ús del fons de rescat per comprar deute dels països en dificultats.

A Varsòvia, un dos a un clar; i a Brussel.les també victòria merescuda d’un Monti que, amb l’aigua al coll, va atrevir-se de desafiar i a derrotar la poderosa Merkel que, després, dissimulava la cessió en la condicionalitat de les mesures acordades. Ella argumenta que segueix fidel a la seva filosofia, les prestacions només es donen a canvi de contrapartides. I és cert que hi ha condicions, però també és comprovable que s’ha obert una porta fins ara tancada amb pany i forrellat.

Monti i el seu al.liat Rajoy, han guanyat un partit important, han salvat l’eliminatòria; però encara no la lliga. Ara dependrà de com s’apliquen aquests acords polítics. La pilota continua viva.