S’ha guanyat fama d’estar ben informat i sobretot que les seves prediccions, per molt que d’entrada sorprenguin, acaben complint-se. És la reputació de Joaquín Almunia, el sindicalista-economista-ministre-candidat fracassat a presidir el govern espanyol que, instal·lat a Brussel·les des del 2004, se’l veu com l’anell al dit amb les funcions de comissari europeu.

Doncs bé, aquest comissari amb poders de Cassandra ha fet una altra profecia de les que porten cua: que Espanya haurà de tirar del fons de rescat europeu per comprar deute als mercats. La va formular davant dels periodistes espanyols acreditats a Brussel·les, convocats a última hora, per sorpresa; i hàbilment, la va deixar anar cap al final, aprofitant una de les últimes preguntes que se li van fer.

Com tota predicció digna d’aquest nom, anava embolcallada amb una certa ambigüitat i sobretot mancada de detalls. Quan els la vam reclamar, va refugiar-se descaradament en un “jo ja he dit el que havia de dir”. I el que havia dit és que calia aplicar un dels acords de la Cimera de l’Euro del 29 de juny, el que facilita l’ús del fons de rescat per comprar deute espanyol i italià.

Ell no ho va explicitar, però podem afegir-ho, que és una opció que requereix petició espanyola i vistiplau de la resta de membres de la zona euro; i també que es podrien utilitzar part dels 100.000 milions d’euros destinats al rescat bancari. Per tant, no caldria una sempre complicada nova recol·lecta de diners entre socis cada cop més reacis. Un pas que pot estigmatitzar encara més el govern espanyol, però que vista l’oposició persistent del BCE a fer de banc central també per als perifèrics, pot convertir-se en l’única alternativa espanyola per finançar-se si els mercats li continuen donant l’esquena.

És el pronòstic d’un Almunia, com dèiem, amb fama de ben informat. Sigui pels contactes de la seva anterior etapa de comissari d’economia o per la seva actual responsabilitat de comissari de la competència i com a tal, amb coneixement detallat de les tripes dels bancs europeus, sobretot dels problemàtics, a qui ell ha d’autoritzar les ajudes i forçar la reestructuració o liquidació; s’ha guanyat aquesta reputació que s’afegeix a una altra que l’acompanya, la de no tenir pèls a la llengua. Renom que va comprovar, en el seu moment, el govern de Rodríguez Zapatero que, tot i així el va renovar com a comissari, i també el de Mariano Rajoy, amb un PP més impacient, que ja li ha demanat la dimissió.

Sigui com sigui, si la Cassandra de Brussel·les profetitza un segon rescat parcial espanyol, és qüestió de tenir-ho en compte.