21/09/2012: Les errades d’Obama
Romney ahir i avui Obama han estat entrevistats per la poderosa cadena en espanyol Univisión, amb seu a Florida.
El qüestionari ha estat especialment dur amb el president (com ha de ser) i Obama ha reconegut quines creu que són les errades principals del seu mandat. La primera: “He après que no pots canviar Washington des de dins. Només des de fora.” El 2008, Obama va prometre canviar el to de la política i obrir una etapa de col·laboració entre els dos partits. Res més lluny del resultat final.
La segona, quan li han retret que no hagi aconseguit aprovar una reforma integral de la llei d’immigració: “Sóc feliç d’assumir la responsabilitat per haver estat ingenu i no haver vist que els republicans que prèviament havien donat suport a una reforma immigratòria abandonarien de cop i volta”.
Romney, encara convalescent del comentari del 47%, de seguida s’ha agafat a les paraules del president: “Ha ensenyat la bandera blanca. Ha dit que no podia canviar Washington des de dins. Li donarem l’opció aquest novembre que la canviï des de fora, perquè ell anirà fora”.
Mentrestant, el seu candidat a la vicepresidència, Paul Ryan, ha anat al Congrés i s’ha reunit amb els seus col·legues republicans a porta tancada per demanar-los optimisme tot i les males enquestes del candidat a president.
Impressió del dia: Obama té la pilota i Romney no aconsegueix prendre-l'hi.
El qüestionari ha estat especialment dur amb el president (com ha de ser) i Obama ha reconegut quines creu que són les errades principals del seu mandat. La primera: “He après que no pots canviar Washington des de dins. Només des de fora.” El 2008, Obama va prometre canviar el to de la política i obrir una etapa de col·laboració entre els dos partits. Res més lluny del resultat final.
La segona, quan li han retret que no hagi aconseguit aprovar una reforma integral de la llei d’immigració: “Sóc feliç d’assumir la responsabilitat per haver estat ingenu i no haver vist que els republicans que prèviament havien donat suport a una reforma immigratòria abandonarien de cop i volta”.
Romney, encara convalescent del comentari del 47%, de seguida s’ha agafat a les paraules del president: “Ha ensenyat la bandera blanca. Ha dit que no podia canviar Washington des de dins. Li donarem l’opció aquest novembre que la canviï des de fora, perquè ell anirà fora”.
Mentrestant, el seu candidat a la vicepresidència, Paul Ryan, ha anat al Congrés i s’ha reunit amb els seus col·legues republicans a porta tancada per demanar-los optimisme tot i les males enquestes del candidat a president.
Impressió del dia: Obama té la pilota i Romney no aconsegueix prendre-l'hi.
El Foreign Press center ens convoca a la presentació d’una enquesta a swing-states (estats que canvien de color a cada elecció o sovint). Les enquestes donen a Obama sis punts d’avantatge Wisconsin, quatre a Virgínia i un a Colorado.
Comentari de Peter Brown, del Quinnipiac University Polling Institute: “Analogia de futbol americà: als debats, Obama només necessita que corri el rellotge. No cal que faci més iardes, només que deixi córrer el rellotge. És Romney qui necessita guanyar els debats”.
La gent pensa que l’economia no va bé, però que Obama és millor (o menys dolent) que el seu rival.
Romney contraataca. Recordeu el vídeo que li van “robar” quan deia a uns donants allò del 47% dels americans que viuen del pressupost públic i que no el votaran? Doncs avui ha deixat anar un vídeo d’Obama quan era senador de l’estat d’Illinois el 1998 dient: “crec en la redistribució (de la riquesa) al menys fins un cert nivell”.
Batalla conceptual: la redistribució d’Obama contra la creació (de la riquesa) de Romney. Debat que interessa els republicans que veuen com un perill per la seva marca electoral que segons dades del darrer cens, el 49% dels americans visquin en una família on al menys una persona rep un benefici del govern (pensió, beca, ajuda, etc). Al 1980 eren un 30% i tot just al 2008, un 44’4%.
Visió conservadora: és important saber quanta gent no paga impostos federals, per que si la meitat del país no s’hi juga res dels seus impostos en les decisions de pressupostos de Washington, sempre voldran governs mes favorables a la despesa.
Impressió del dia: Romney llenca un atac una mica forcat, mentre Obama rep a la casa Blanca Aung San Suu Kyi, i parla amb ella, de premi Nobel a premi Nobel.
Comentari de Peter Brown, del Quinnipiac University Polling Institute: “Analogia de futbol americà: als debats, Obama només necessita que corri el rellotge. No cal que faci més iardes, només que deixi córrer el rellotge. És Romney qui necessita guanyar els debats”.
La gent pensa que l’economia no va bé, però que Obama és millor (o menys dolent) que el seu rival.
Romney contraataca. Recordeu el vídeo que li van “robar” quan deia a uns donants allò del 47% dels americans que viuen del pressupost públic i que no el votaran? Doncs avui ha deixat anar un vídeo d’Obama quan era senador de l’estat d’Illinois el 1998 dient: “crec en la redistribució (de la riquesa) al menys fins un cert nivell”.
Batalla conceptual: la redistribució d’Obama contra la creació (de la riquesa) de Romney. Debat que interessa els republicans que veuen com un perill per la seva marca electoral que segons dades del darrer cens, el 49% dels americans visquin en una família on al menys una persona rep un benefici del govern (pensió, beca, ajuda, etc). Al 1980 eren un 30% i tot just al 2008, un 44’4%.
Visió conservadora: és important saber quanta gent no paga impostos federals, per que si la meitat del país no s’hi juga res dels seus impostos en les decisions de pressupostos de Washington, sempre voldran governs mes favorables a la despesa.
Impressió del dia: Romney llenca un atac una mica forcat, mentre Obama rep a la casa Blanca Aung San Suu Kyi, i parla amb ella, de premi Nobel a premi Nobel.
07/09/2012: Barack Obama accepta la nominació
Després de tres dies de declaracions d’amor de Michelle Obama, Bill Clinton, Joseph Kennedy III, James Taylor, Scarlett Johansson i de desenes de les delegats i convidats que han pres la paraula al Centre de Convencions de Charlotte, Barack Obama ha pronunciat la formula de ritual i s’ha convertit en candidat a la reelecció com a president dels Estats Units. La Convenció Demòcrata ha tancat files al voltant del president, amb confiança i lleialtat. Amb un cert orgull per l’obra feta : reforma sanitària, financera, final de la guerra de l’Iraq, data de final de la guerra d’Afganistan, final de la discriminació dels homosexuals a l’exèrcit, rescat de la industria de l’automòbil, mort de Bin Laden, llei d’igualtat salarial entre homes i dones, i escombrant sota la catifa les promeses incomplertes de l’època del “Yes, we can”: el tancament de Guantanamo, la reforma immigratòria, la reducció del dèficit, el pla d’infraestructures i tants objectius que s’han quedat a mig camí: la reducció de l’atur, la recuperació del mercat immobiliari o la pau la Pròxim Orient.
Barack Obama ha evitat tant com ha pogut que Romney converteixi l’elecció en un referèndum sobre la gestió econòmica del president, i ha maldat per preservar-la com el què és: una tria entre dues maneres d’entendre Amèrica i el món.
Obama parteix d’una idea estimada per sobre dels partits: cal assegurar la continuïtat del somni americà, el veritable contracte social d’Amèrica: si treballes fortament, te’n surts. La crisi ha posat en risc el dret a la igualtat d’oportunitats, i Obama es presenta com la garantia de la igualtat de partida que mante cohesionat el país, i hi contraposa un Romney pintat de república individualista.
En aquesta nit plujosa, calenta i humida de Charlotte, ja no hi havia rastres d’aquell candidat que fa quatre anys deia a la seva gent “anem a canviar el mon”. Avui sap de la política de l’obstrucció, de la tossuderia de la crisi econòmica, de la frustració de la mateixa gent que al 2008 l’idolatrava. La campanya d’Obama paga i emet els mateixos anuncis negatius que qualsevol candidat del mon, I demana quatre anys més per acabar la seva feina. Com tothom. La historia dirà si va tenir dret a invocar la situació d’emergència excepcional del seu primer dia al càrrec. Les urnes diran, just d’aquí a dos mesos si es capaç de generar encara esperança en el canvi. Encara que nomes sigui mes esperançada que la que Romney pugui inspirar.
Barack Obama ha evitat tant com ha pogut que Romney converteixi l’elecció en un referèndum sobre la gestió econòmica del president, i ha maldat per preservar-la com el què és: una tria entre dues maneres d’entendre Amèrica i el món.
Obama parteix d’una idea estimada per sobre dels partits: cal assegurar la continuïtat del somni americà, el veritable contracte social d’Amèrica: si treballes fortament, te’n surts. La crisi ha posat en risc el dret a la igualtat d’oportunitats, i Obama es presenta com la garantia de la igualtat de partida que mante cohesionat el país, i hi contraposa un Romney pintat de república individualista.
En aquesta nit plujosa, calenta i humida de Charlotte, ja no hi havia rastres d’aquell candidat que fa quatre anys deia a la seva gent “anem a canviar el mon”. Avui sap de la política de l’obstrucció, de la tossuderia de la crisi econòmica, de la frustració de la mateixa gent que al 2008 l’idolatrava. La campanya d’Obama paga i emet els mateixos anuncis negatius que qualsevol candidat del mon, I demana quatre anys més per acabar la seva feina. Com tothom. La historia dirà si va tenir dret a invocar la situació d’emergència excepcional del seu primer dia al càrrec. Les urnes diran, just d’aquí a dos mesos si es capaç de generar encara esperança en el canvi. Encara que nomes sigui mes esperançada que la que Romney pugui inspirar.
Sidebar
El blog de La primera esmena, guanyador del Premi Blocs Catalunya 2010, a la categoria de Política.
Sindica aquest blog - RSS