L’edifici del Tribunal Suprem és al turó del Capitoli. La seva façana es mira de fit a fit amb la façana principal del Congrés, i projecta la seva ombra sobre la biblioteca del Congrés, allà on passat el vestíbul i just al peu de l’escala que puja al mirador de la rotonda el visitant es topa sense previ avís amb la Bíblia de Gutenberg.

Aquest matí la policia havia posat un cordó a totes les escales del Suprem, i manifestants, periodistes i aspirants a entrar a la sessió atapaïen la vorera. Hi ha una empresa que fa cua per tu. Cobra 36 dòlars l’hora, dels quals el figurant de la cua s’emporta la meitat. Ha estat el procediment triat per alguns dels 60 afortunats de públic (la sala no dóna més de si) que han volgut veure l’audiència del primer dia. Ni càmeres, ni mòbils, ni Ipads: cap aparell electrònic dins la sala. Tot el testimoni gràfic que en quedarà són els dibuixos al natural que en fa un artista a corre-cuita.

A mig matí ha arribat Rick Santorum, anunciat per les sirenes policials ara que, com els altres candidats republicans, ja té protecció del Servei Secret. Del cotxe del darrere ha baixat la filla, Elizabeth, 20 anys, que l’acompanya a tot arreu, i que avui ha hagut d’esperar-se 10 minuts ben bons que son pare sortís del monuvolum, perquè estava parlant per telèfon. Santorum, maquillat (hi van tots tot el dia) ha fet cap fins a un faristol i amb les columnes del Suprem de fons s’ha erigit com l’únic candidat autènticament “Obamacare”, tenint en compte que el favorit, Romney, va aprovar una llei molt semblant a Massachusetts quan n’era governador.

Tot i la temperatura política del moment, la presència de grups oposats i l’aparició de Santorum, tot ha tingut un aire molt cívic. Amb discussions, però sense violència ni mala educació. I Obama, a Corea del Sud, dient-li a Medvédev: “Aquesta és la meva última elecció. En el meu segon mandat, podré ser més flexible”.